Mosaic romànic del monestir de Ripoll
El Mosaic romànic de l'església del monestir de Ripoll, és tingut com el més notable de la Catalunya de la seva època.[1]
El mosaic[modifica]
Probablement, el mosaic fou bastit durat el segle XII dins el marc de la remodelació de l'església de l'època de l'abat Oliba que portà a dotar de volta la nau i emprengué la construcció de la portalada occidental.[1] Ja el pare Jaume Villanueva en donà notícia del mosaic en les seves estades a l'abadia ripollesa el febrer de 1806 i l'octubre de 1807 tot assenyalant el seu origen medieval enfront dels que creien que era romà.[2]
El disseny del mosaic i la seva composició enllaça amb la denominada tipologia del "mosaic-tapis" que volien evocar les estores amb què, durant el romànic, es decoraven els paviments propers als altars en l'avinentesa de festes assenyalades.[3]
La restauració del monestir de Ripoll coordinada per Elies Rogent estigué fortament influïda pel corrent que considerava que els monuments s'havien de restituir tal com eren a l'edat mitjana, després d'un estudi intens d'altres monuments contemporanis. Aquesta visió també era sustentada per Josep Maria Pellicer i Pagès que tant va contribuir a la reconstrucció de la basílica i del gran mosaic romànic.[4][5]
El mosaic actual al presbiteri de la basílica és, doncs, una reconstrucció efectuada durant la restauració de l'església monacal que dirigí Elies Rogent entre 1886 i 1893 sota l'impuls del bisbe Vic Josep Morgades i Gili.[6]
El mosaic, segons testimonia Pellicer, ja havia sofert danys durant les obres de 1827. El 1839 el mosaic era sepultat sota les runes de l'esfondrament de la volta de l'església. Però. el 1860. el mosaic era prou ben conservat perquè Pellicer, després d'un desbrossament, pogués realitzar un detallat dibuix i tot interpretant allò que hi mancava. Així i tot, molt malmès pel pas del temps i la pluja, s'acabà de destruir en les obres de desenrunament que precediren a la reconstrucció de l'església iniciada el 1886. El novembre de 1888, a la vista del dibuix de Pellicer i dels fragments conservats, s'encarregà al barceloní Josep Ubach que dugués a terme una rèplica en mosaic segons els criteris arqueològics de l'època. L'obra aixecà el rebuig de les persones que conservaven record de l'original.[7]
El mosaic, que dibuixà Pellicer, és dividit en dues parts. La superior consta de vint-i-quatre cercles o medallons, en tres files horitzontals de vuit, cadascuna amb diferents figures d'animals. A la part inferior del mosaic, sis dofins de diferents mides s'entrellacen entre ells. A la banda lateral esquerra de la sanefa exterior, entre els rombes, Pellicer va llegir-hi el nom Arnal(dvs). Això el feu pensar, en què l'autor del dibuix en què es basà el mosaic fora un monjo de Ripoll.[8]
Al Museu Etnogràfic de Ripoll es conserven i exposen fregaments originals del mosaic romànic.
Xavier Barral ha assenyalat l'existència de dos paviments de mosaic en la mateixa funció del de Ripoll datables al segon terç del segle XII. El primer, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, molt similar al de Ripoll, i el segon, a la cripta de la catedral de Vic.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Barral i Altet, Xavier. L'arqueologia a Catalunya. Barcelona: Edicions Destino, 1989, p. 36.
- ↑ Villanueva, Jaume. Viage literario a las iglesias de España. Tomo 8. Viage á las Iglesias de Vique y de Solsona, 1806 y 1807, Carta LII [LX. Viage al monasterio de Santa María de Ripoll]. València: Impremta d'Oliveres, 1821.
- ↑ Barral i Altet, Xavier. Els mosaics de paviment medievals a Catalunya. Barcelona: Artestudi, 1979.
- ↑ Pellicer i Pagès, Josep Maria. El monasterio de Ripoll. Memoria descriptive de este célèbre monumento en sus relaciones con la religion, las ciencias y el arte. Girona: Manuel Llach, 1873.
- ↑ Barral, Xavier. «La restauració de l’església de Ripoll», dins Catalunya romànica, vol. X. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 265 - 274.
- ↑ Rogent, Elies. Santa Maria de Ripoll. Informe sobre las obras realizadas en la Basílica y las fuentes de la restauración. Barcelona: J. Subirana, 1887.
- ↑ 7,0 7,1 Barral, Xavier. Els mosaics medievals de Ripoll i de Cuixà. Poblet: Abadia de Poblet, 1971.
- ↑ Pellicer, Josep Maria. Santa María del Monasterio de Ripoll. Nobilísimo origen y gloriosos recuerdos de este célebre santuario, hasta el milenario de su primera dedicación. Mataró: Felicià Horta, 1888.
Bibliografia[modifica]
- Barral, Xavier. Els mosaics de paviment medievals a Catalunya. Barcelona: Artestudi, 1979
- Barral Xavier. L’arqueologia a Catalunya, Barcelona: Edicions Destino, 1989,
- Mirambell i Abancó, M. «La restauració del monestir de Santa Maria De Ripoll al segle XIX. Entre La “restauració arqueològica” i la “restauració estilística”». UNICUM, 1, p. 6-8, {{format ref}} https://raco.cat/index.php/UNICUM/article/view/291176.
- Pellicer, Josep Maria. El Monasterio de Ripoll. Memoria descriptiva de este célebre monumento en sus relaciones con la religión, las ciencias y el arte . Girona: M. Lach, 1873.
- Pellicer, Josep Maria. Santa María de Ripoll. Nobilísimo origen de este Real Santuario, sus glorias durante mil años y su oportuna, conveniente y fácil restauración. Reseña histórica. Girona: V. Dorca, 1878.
- Pellicer, Josep Maria. Santa María del Monasterio de Ripoll. Nobilísimo origen y gloriosos recuerdos de este célebre santuario, hasta el milenario de su primera dedicación, Mataró: Felicià Horta,l 1888,