Movie Master
| Tipus | programari, editor de text i editor de guions  |
|---|---|
| Versió inicial | 1987 |
| Característiques tècniques | |
| Sistema operatiu | MS-DOS i Microsoft Windows |
Movie Master és un programari editor de textos orientat a l'escriptura de guions de cinema. Tot i ser un programari antic i que funciona amb MS-DOS o emulacions, encara és utilitzat per reconeguts guionistes de la indústria cinematogràfica com Charles Deemer o Eric Roth,[1][2] tot i que també va arribar a existir una versió per Microsoft Windows.[3]
Història
[modifica]Movie Master es publicà per primera vegada el 1987 per ordinadors personals, i les seves capacitats de processament i formatat de paraules va atreure l'atenció de milers d'escriptors, la majoria d'estudis cinematogràfics i centenars de companyies productores independents. La popularitat del programari es basà en la seva simplicitat, ja que permetia posar-se a escriure de forma automàtica un cop iniciat, conformant un guió amb els formats estàndards de la indústria, a més de la facilitat per aprendre'n el funcionament, ja que en pocs minuts permetia estar en ple funcionament i poder treballar-hi, sense la molèstia de canviar els marges i fer un seguiment de la infinitat de regles per a dissenys de pàgines i paginació.[3] Altres programaris posteriors com Hollywood Screenplay, utilitzarien el seu codi font i afegirien millores.[4]
Característiques
[modifica]El programari venia empaquetat amb tot de característiques avançades de processament de textos en mode WYSIWYG, i destacà per diverses funcions:[3]
- Menús desplegables fàcils d'utilitzar
- Subratllat i negreta, bloqueig de còpia, moure i eliminar, i bloquejar l'escriptura al disc
- Macros de teclat integrades
- Macros programables addicionals per a cada script
- La cerca i substitució en capçaleres i peus de pàgina
- Corrector ortogràfic de 100.000 paraules i tesaurus
- Importació i exportació de fitxers ASCII, també amb format Microsoft Word, WordPerfect i Wordstar
- Gestió de totes les tasques de format de script sense esforç tals com formatar guions, capítols de televisió o el mateix format personalitzat que es requerís
- Preestableix marges i espaiat per eliminar tots aquests elements tediosos en l'edició del guió
- Numeració automàtica d'escenes i pàgines
- Permetre trencar el diàleg només al final d'una frase i seguir a la pàgina i part superior de la pàgina següent posant el nom del personatge i poder continuar el diàleg
- Inserir escenes superiors i inferiors condicionals
- Diàleg complet de dues columnes de forma simultània
- Desar els noms de personatges a un "fitxer de rol" per permetre canvis globals al guió
- Tractament automàtic de pàgines "A/B" i escenes "A/B"
- Capçalera i peu de pàgina opcionals d'1-3 línies
- Escenes omeses i pàgines omeses
- Desglossament d'articles i guió per a la planificació de preproducció
- Desglossaments que inclouen el número d'escena, el slugline de l'escena, el número de pàgina inicial i final, la longitud en pàgines fins a la pàgina 1/8 més propera i la pàgina on es troben els elements especificats
- Desglossaments d'escenes que inclouen una llista d'escenes, encapçalaments d'escenes, durada de l'escena i parts parlants
- Desglossaments d'accessoris i ubicació que fan referència a la pàgina del guió
La versió 4.07 del programa destinada a ordinadors 286/386/486 class IBM o compatibles amb fins a 2 megabytes de RAM, era capaç de mantenir tot un guió en un sol arxiu, però també podia obrir simultàniament i editar múltiples fitxers. Pels ordinadors IBM PC/XT/ATs o compatibles que tinguessin menys memòria RAM, però es recomanava mantenir la versió 3.10 que tenia les mateixes característiques de formatació de text que la 4.07.[3]
El guionista Eric Roth argumentà que ell en feia ús de Movie Master entre altres motius perquè la limitació de 30-40 pàgines per cada guió li servia com a límit per dividir les obres en "actes", ajudant-lo amb l'organització.[5] A més, defensava que el programari tenia d'altres avantatges com facilitar una major concentració perquè el programari s'executa en una pantalla en blanc i negre. També argumentà l'avantatge de la seguretat, ja que era molt difícil que algú accedís als seus guions sense permís ni que ho pogués fer cap programari maliciós, a causa de l'antiguitat d'aquest i el seu ús tan específic.[2] En el cas de Roth, ell executaria Movie Master en un sistema operatiu Windows XP que emularia una finestra amb MSDOS on es carregaria Movie Master versió 3.09, i seria gràcies a aquest subsistema que com que no està connectat a Internet ningú podria tenir cap mena d'accés ni espiar sobre la seva feina. Un cop elaborat el guió, Roth explicaria que aquests serien impresos i enviats als estudis on els escanejarien i els guardarien en els seus ordinadors, i seria des d'aquells ordinadors on s'acabarien de treballar sense possibilitat d'enviar-se per correu electrònic enlloc més.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «INTERNET SCREENWRITERS NETWORK». Screenwriter in Cyberspace. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 López, Miguel «El guión de 'Dune' se ha escrito en un programa de MS-DOS: usar software de 30 años de antigüedad esconde ventajas». Xataka, 26-10-2021 [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Movie Master». Charles Deemer's Home Page. Arxivat de l'original el 21 octubre 2000. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ «Software». Charles Deemer's Home Page. Arxivat de l'original el 27 octubre 2000. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ Marsh, Jake «Oscar-Winning Screenwriter Eric Roth Explains the Unique Ways He Writes His Films». Barstool Sports, 06-03-2020 [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ Gault, Matthew «The ‘Dune’ Screenplay Was Written in MS-DOS». VICE, 26-10-2021 [Consulta: 27 octubre 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Descàrrega de Movie Master a Gold Utils #018 a Internet Archive