Multifuncionalitat de l'agricultura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La multifuncionalitat de l'agricultura és una concepció de l'agricultura basada en tres funcions: la funció econòmica, la funció d'ocupació i ordenació del territori i la funció de conservació i manteniment del medi ambient i el paisatge. El concepte està relacionat amb la teoria econòmica de la producció agrària (producció conjunta i les externalitats) i ha sigut objecte de debats en les reunions de la FAO i la OCDE.[1]

Aquesta concepció pensa la contribució de l'agricultura al desenvolupament rural, el manteniment del medi ambient i el paisatge i la seguretat alimentària.[2] Es parla, així, de tres funcions:[3]

  • Funció primària: la producció de matèries primeres i aliments i la seguretat alimentària.
  • Funció ambiental: la biodiversitat, la protecció davant els riscos naturals, el paisatge, el suport de les activitats recreatives i el marc del turisme rural.
  • Funció social: la protecció del patrimoni cultural i el treball (que implica la viabilitat de les àrees rurals).

La preocupació apareix al Consell Europeu de Luxemburg de desembre de 1997.[1] La definició formal va fer-se uns anys després, el 1999, per part de la Comissió Europea en l'informe per al Comité Especial d'Agricultura.[4]

Existeix un "Grup d'amics de la multifuncionalitat" en el qual hi participa la Unió Europea, Maurici, el Japó, Corea del Sud, Suïssa i Noruega. Ha fet diverses conferències internacionals per a parlar sobre les preocupacions no comercials de l'agricultura.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Tió Saralegui, Carlos (coord.). Las subvenciones agrarias europeas a debate. Madrid: Akal, 2003. ISBN 9788446021476. 
    • Trueba Herranz, Daniel. «1. Las ayudas al sector agrario en la UE. Condicionantes internos y externos». A: ídem, 2003, p. 13-44. 
    • Atance Muñiz, Ignacio. «10. La provisión de bienes ambientales en el contexto de la multifuncionalidad agraria». A: ídem, 2003, p. 247-274.