Mussa ibn Abi-l-Àfiya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Musa ibn Abi l-Afiya)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMussa ibn Abi-l-Àfiya
Modifica les dades a Wikidata

Mussa ibn Abi-l-Àfiya fou un xeic de la tribu berber zanata dels miknasa.

El 909 Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah es va proclamar califa (fatimita) a Ifriquiya (909–934); El governador idríssida de Tsul, Taza i Meknès, Masala ibn Habus, un cap dels berbers zenata de la tribu miknasa, es va separar de l'obediència idríssida i es va declarar pel califa fatimita. Es va apoderar de la Djebala (la muntanya) i va lluitar contra els idríssides amb el suport del seu cosí, un altre cap miknasa de nom Musa ibn Abi l-Afiya; aquest el 915 va entrar a Fes, però no s'hi va poder sostenir i es va acabar retirant. Després d'un temps de lluita Yahya IV fou finalment derrotat per l'ara general fatimita Masala ibn Habus (917) i va haver de reconèixer la sobirania del califa i pagar tribut. Va poder conservar el govern de Fes i de la comarca, però va haver de cedir la resta del regne al califa fatimita que va nomenar governador a Musa ibn Abi l-Afiya origen de la dinastia Banu l-Afia o Miknasa.

Al cap de poc Musa es va adonar que Yahya buscava l'aliança amb Còrdova i era un obstacle per la dominació dels zanates a tot el Magrib i quan Masala va anar per segona vegada a la zona, Musa el va instigar contra Yahya, al que Masala va destituir (919 o 920). Masala va donar el govern de Fes a un zenata que el va exercir uns cinc anys al costat de Musa ibn Abi l-Afia que governava la resta del país i que va romandre lleial als fatimites; en canvi Masala pensava que el poder fatimita havia augmentat massa i era contrari als seus interessos i va entrar en contacte amb Còrdova, el que li va costar la deposició.

Vers el 925 es va revoltar al-Hadjdjam al-Hasan ibn Muhammad ibn al-Kasim (Hasan I al-Haggum), nebot de Yahya III ibn al-Kasim, que va derrotar al governador Musa ibn Abi l-Afiya entrant a Fes. Però dos anys després, traït pel governador (fatimita) de la ciutat, va caure en mans del seu rival Musa i el seu fill Abd Allah ibn Musa i va morir. Musa va governar el Magrib fins al 937.

Després del 927 va atacar els idríssides arreu inclosa la seva fortalesa d'Hadjar al-Nasr que fou atacada el 929 i va patir un llarg setge; al Rif durant tot el seu govern havia reclamat el tron l'idríssida Ali III ibn Yahya III. El 932 Musa va repudiar l'autoritat del califa fatimita i es va sotmetre al califa omeia de Còrdova que des del 927 dominava Melilla i a més l'emirat de Nakur.[1] El 931 l'emir Abul ibn Kennum Aiysh al-Rida, de la dinastia Banu Eisam de Ceuta (fundada anys abans per Kennum Mudjbir) va haver d'abdicar davant un atac cordovès i cedir el seu domini (que incloïa Tànger) al califa de Còrdova.

Llavors els fatimites van enviar a la zona al general Humayd ibn Yasal que va derrotar a Musa (933) que va haver de reconèixer la sobirania fatimita. Els idríssides, aprofitant aquestes lluites, van llavors poder fer aixecar el setge d'Hadjar al-Nasr i van aniquilar a les tropes zanates que operaven a la regió; però la presència de les forces fatimites no fou duradora i quan Humayd va sortir del Magrib, Musa va tornar a dominar la situació i va renovar la seva lleialtat als omeies cordovesos (935). Llavors els fatimites van enviar al general Maysur que va derrotar diverses vegades a Musa, i el va obligar a fugir i fou perseguit fins que va morir en un combat al seu darrer refugi a Tsul (937). La lluita entre fatimites i zanates va afavorir als idríssides i al-Kasim Gannum ibn Muhammad ibn al-Kasim, germà d'al-Hadjdjam al-Hasan ibn Muhammad ibn al-Kasim, es va apoderar del Rif i de la part nord-oest del Magrib i va governar reconeixent la sobirania dels fatimites.

Nota[modifica]

  1. l'emir de Nakur Said III ibn Salih s'havia fet independent dels idríssides el 912 però no s'havia sotmès als fatimites, per la qual cosa l'emirat fou ocupat i l'emir deposat el 916, però el seu fill Salih III ibn Said va recuperar el poder a finals del 917; el 918, al mateix temps que l'emir de Fes, l'emir i els seus van demanar la protecció còrdovesa i van poder recuperar el poder després d'una nova efímera conquesta fatimita el 921; al-Muayyad ibn Abd al-Badi ibn Salih va pujar al poder el 927 però els fatimites van recuperar l'emirat el 929 i van dominar la ciutat, que fou saquejada i destruïda; però el 930 va tornar al salíhida Abu Ayyub Ismail ibn Abd al-Malik ibn Abd al-Rahman ibn Said I (930-935) amb ajuda cordovesa

Bibliografia[modifica]