Museu de la comunicació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu de la comunicació
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspostal museum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deGeheugen van Nederland Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuInstitut de la Imatge i el So dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+31-70-330-7570 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmuscom.nl Modifica el valor a Wikidata

El Museu de la comunicació - COMM (fins al 2016 Museum voor Communicatie) és un museu postal i de comunicacions i es troba a La Haia.

Història[modifica]

El 1929 es va establir el Museu Postal de la Companyia Estatal de Correus i Telecomunicacions dels Països Baixos (PTT).[1] Des de la Segona Guerra Mundial es troba a la seva ubicació actual a la Zeestraat. L'any 1999 el museu va rebre el nom actual.

Col·lecció[modifica]

El museu ofereix una visió general del desenvolupament de les postals i les telecomunicacions des de les primeres cartes fins a la moderna transmissió per satèl·lit. S'hi exposa una antiga oficina de correus holandesa de 1928 amb màquines d'empaquetament i classificació, una centraleta telefònica manual de 1912, els primers telèfons d'autoservei i aparells de fax i memocom, així com una col·lecció completa de segells dels Països Baixos i les seves antigues colònies, i una extensa col·lecció filatèlica d'altres països.

L'exposició interactiva "Eureka" explica la tecnologia dels ordinadors, les màquines de fax i els telèfons a través de l'aprenentatge experimental.

L'any 1926 una maleta amb cartes va ser llegada al museu.[2][3] Havia pertangut a la parella Marie i Simon de Brienne, que vivien el segle xvii. Contenia unes 2.600 cartes sense obrir dels anys 1689 a 1706 d'arreu d'Europa que no havien estat recollides pels seus destinataris. Aleshores, no només el remitent sinó també el destinatari havia de pagar els franqueigs. Tanmateix, si l'enviament no es recollia, no es podria cobrar cap taxa. La majoria dels caps de correus van considerar que aquestes cartes no tenien valor i les van destruir, però els de Brienne esperaven que algú recuperés les cartes i després pagués el franqueig. Per això, van batejar com a guardiola la maleta i es van quedar amb els enviaments.[3] Les cartes permeten una visió sense censura de la vida a principis del període modern, fins i tot 600 d'elles estan sense obrir. Un grup de recerca liderat per Jana Dambrogio va treballar en la descodificació dels documents. Per protegir-los de mirades indiscretes, algunes d'aquestes cartes s'havien segellat mitjançant la tècnica de tancament de cartes de manera que no es podien obrir sense destruir-les.[4]

Referències[modifica]

  1. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-11-17. [Consulta: 10 abril 2022].
  2. «"Very rare and extremely cool": X-rays to begin on thousands of 17th century letters which were never read» (en anglès). [Consulta: 10 abril 2022].
  3. 3,0 3,1 «A Postal Treasure Trove» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-12-02. [Consulta: 10 abril 2022].
  4. Glasl, Sofia. «Briefgeheimnis: Wie Könige ihre Schreiben früher verschlüsselten» (en alemany). [Consulta: 10 abril 2022].