Musicograma

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un musicograma és una anàlisi per escrit de l'estructura d'una cançó o d'una simfonia. Es pot fer simple (posant si la cançó té intro o no, apuntant quan comencen les estrofes i la tornada i posant si té coda) o es pot fer més extensa (apuntant, per exemple, si en un moment donat només se sent el cantant i no hi ha música). Sobretot, ha d'incloure informació sobre instrumentació, dinàmiques i processos harmònics. Dit d'una altra manera, és una partitura no convencional en pro d'una audició activa, participativa i inclòs interactiva, molt útil a la didàctica musical primària.

Aquest concepte ha sigut creat pel pedagog belga Jos Wuytack a principis de 1970 per ensenyar a escoltar música clàssica a nens i joves sense coneixements musicals. És un dels mitjans per treballar les audicions de forma activa que més s'ha expandit en els últims temps. Va patir un creixement exponencial a Espanya a partir de la dècada dels 90, quan la LOGSE va generar un espai per al musical. Wuytack va desenvolupar un mètode d'audició activa sobre la idea que l'alumne pot no ser capaç de llegir una partitura, però pot comprendre perfectament la seva estructura, els instruments que van sonant, etc. Es tracta d'apropar la música a tot tipus d'alumnat i que tots participin, gaudeixin i arribin a comprendre-la.

Ús en l'educació musical[modifica | modifica el codi]

Les audicions són part important, per no dir imprescindible, de les classes de música i contribueixen tant al gaudi de la música com al seu aprenentatge. Facilitar la comprensió musical emprant elements visuals, dibuixos i/o esquemes, és un tema que sempre ha interessat als pedagogs i professors de música.

Per fer un musicograma en una aula de música, el docent hauria realitzar-ho comptant amb la col·laboració de l'alumne/a. L'important del musicograma com a recurs educatiu és que és assequible a qualsevol nivell i que amb una mateixa audició podem crear diferents musicogrames per enfocar-los al tema musical i nivell que més ens interessi. A més, és un gran recurs que dóna l'oportunitat a l'alumne de crear els seus propis dibuixos en base als elements musicals d'una audició i participar de manera activa en la realització d'aquest instrument d'aprenentatge.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Azorín Delegido, J. M. (2012). Audiciones y musicogramas. Concepto, selección y análisis. Bubok Publishing S.L.
  • Blanco Rivas, E. (2011). La canción infantil en la educación infantil y primaria. Las TIC como recurso didáctica en la clase de música. Salamanca: Colección Vítor Ediciones Universidad Salamanca.
  • Jos Wuytack, Graça Boal Palheiros. (Julio de 2009). Audición Musical Activa con el Musicograma. Eufonía. Didáctica de la música , 43-55.
  • Mosquera Fernández, A. (2011). Experiencias didáctico musicales en la ESO: El realismo y la fantasía, la palabra y la imagen. Su contribución a la adquisición de competencias. Salamanca: Colección Vítor. Ediciones Universidad Salamanca.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]