Myioborus
 Bosquerola gola de pissarra  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Parulidae |
| Gènere | Myioborus Baird, 1865 Myioborus |
.svg){kind=icon}
Myioborus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels parúlids (Parulidae).[1][2] Les espècies d'aquest gènere que són natives d'Amèrica[3] i reben el nom comú de "bosquerola".[4]
Descripció
[modifica]La majoria de Myioborus mesuren entre 13 i 13,5 cm de llargada, amb les parts superiors de color gris fosc o verd oliva fosc, excepte les plomes exteriors blanques de la cua, que sovint s'estenen. Els adults tenen el ventre de color vermell, taronja o groc brillant. Moltes espècies tenen casquets negres, vermells o grocs contrastants o patrons facials distintius, sovint amb "ulleres" blanques o grogues al voltant de l'ull.[5][6]
El bosquerola alablanca (M. pictus), la forma més septentrional, és més grossa (15 cm de llargada) i té un patró de plomatge, cant i comportament diferents de la restra del gènere. També és l'única espècie que és parcialment migratòria, i potser es podria classificar en un gènere separat.[5][6]
No presenten dimorfisme sexual, com en la majoria de bosqueroles tropicals residents, ja que s'aparellen de per vida i tenen poca necessitat de dimorfisme sexual, a diferència de moltes espècies migratòries, on els mascles necessiten reclamar territori i buscar parella cada any.[5][6]
Distribució i hàbitat
[modifica]Habiten en boscos de muntanya (inclosos els tepuis), boscos i arbustos, on s'alimenten d'insectes, de vegades com a part d'un estol d'espècies mixtes.[5][6]
Taxonomia
[modifica]El gènere Myioborus va ser introduït el 1865 pel naturalista estatunidenc Spencer Baird amb Setophaga verticalis (d'Orbigny & Lafresnaye, 1837), com a espècie tipus. Aquest tàxon es considera actualment una subespècie del Myioborus miniatus.[7][8]
El baluard dels Myioborus és el nord de Sud-amèrica, tot i que algunes espècies s'estenen al llarg dels Andes, fins al sud, al nord-oest de l'Argentina, mentre que d'altres s'estenen cap al nord, a través de l'Amèrica Central, i fins als Estats Units, en el cas de la bosquerola alablanca. La majoria de les espècies es troben restringides als boscos de muntanya i als boscos. Els ancestrals Myioborus, juntament amb els del gènere Basileuterus, semblen haver colonitzat Sud-amèrica aviat, potser abans que estigués vinculada al continent nord, i aquests dos gèneres representen la majoria de les espècies de bosqueroles residents d'aquesta regió.[5][6]
Etimologia
[modifica]El nom del gènere combina el grec antic «μυια/muia, μυιας/muias» que significa “mosca” amb «-βορος/-boros» que significa “devorador”.[9]
Espècies
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dotze espècies:[10]
- bosquerola alablanca (Myioborus pictus Swainson, 1829)
- bosquerola pissarrosa (Myioborus miniatus Swainson, 1827)
- bosquerola de coroneta castanya (Myioborus brunniceps d'Orbigny & Lafresnaye, 1837)
- bosquerola de coroneta groga (Myioborus flavivertex Salvin, 1887)
- bosquerola frontblanca (Myioborus albifrons Sclater, PL & Salvin, 1871)
- bosquerola frontgroga (Myioborus ornatus Boissonneau, 1840)
- bosquerola d'ulleres (Myioborus melanocephalus Tschudi, 1844)
- bosquerola de collar (Myioborus torquatus Baird, SF, 1865)
- bosquerola de Paria (Myioborus pariae Phelps, WH & Phelps, WH Jr, 1949)
- bosquerola carablanca (Myioborus albifacies Phelps, WH & Phelps, WH Jr, 1946)
- bosquerola de Cardona (Myioborus cardonai Zimmer, JT & Phelps, WH, 1945)
- bosquerola dels tepuis (Myioborus castaneocapilla Cabanis, 1849)
Referències
[modifica]- ↑ «Myioborus (Myioborus sp.) - Avibase». [Consulta: 14 març 2025].
- ↑ «Myioborus S.F.Baird, 1865» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 14 març 2025].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 abril 2026].
- ↑ «Myioborus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 abril 2026].(català)
- 1 2 3 4 5 Curson, Jon; Quinn, David. New World warblers. Reprinted. Londres: Helm, 1995. ISBN 978-0-7136-3932-2.
- 1 2 3 4 5 Stiles, F. Gary; Skutch, Alexander F.; Gardner, Dana; Skutch, Alexander F. A guide to the birds of Costa Rica. Ithaca, N.Y: Cornell Univ. Pr., Comstock Publ. Assolc, 1989. ISBN 978-0-8014-9600-4.
- ↑ Baird, Spencer F. Review of American Birds in the Museum of the Smithsonian Institution. Part 1 (en anglès). Washington: Smithsonian Institution, 1864–1872, p. 237, 257 (Smithsonian Miscellaneous Collections).
- ↑ Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 52 [Consulta: 18 abril 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Myioborus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 18 abril 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «New World warblers, mitrospingid tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v15.1. [Consulta: 18 abril 2026].
