N'Gai N'Gai
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Creació | 1983 |
| Activitat | |
| Membres | Jordi Bastard, Paco Garcia, Neil Geoffrey, Jordi Carbó, Joan Linares, Peter Dijksterhuis, Josep Maria Marchant. |
| Estil | pop-rock |
| Lloc web | ngaingai.cat |
  | |
N'Gai N'Gai és un grup de pop-rock de la dècada de 1980,[1] considerats un dels pioners del rock català, caracteritzats per l'ús ocasional de tocs de funk i sintetitzadors.[2] La banda maresmenca, juntament amb Detectors, Duble Buble, Grec, La Madam i molts altres, varen fer diverses gires per tot Catalunya. Els èxits més coneguts dels N'Gai N'Gai eren "Sunglasses", "Pol petit", "No hi ha futur", "Estranya Història", "Tu ho fas per mi", "On vas...?", entre d'altres.
Fou creat per Jordi Bastard i Paco Garcia l'any 1983 a Sant Pol de Mar i va ser molt actiu a mitjans dels anys vuitanta. Primer varen editar el Maxi-Single "Sunglasses" (1986) i seguidament va sortir a la venda el seu primer LP anomenat "Blau de Roig" (1987). El 1988 va sortir el segon treball anomenat "Fotomaton" del que es va gravar un videoclip de la cançó que dona títol al disc on sortia la famosa actriu Mònica Pont. L'altre tema que es va presentar en els programes de televisió com a senzill va ser la cançó "On vas...?".
L'any olímpic, el 1992, varen editar un nou cd anomenat "Barres i Birres" amb molt bona acollida; per a destacar algunes cançons: "Pol petit", "Quan dic el teu nom" (que com a curiositat, amb un canvi de lletra, és l'himne oficial del Club de Futbol, ATC Sant Pol), "Llum de Lluna" i "Sols m'acompanya la ràdio".
L'any 2012 van tornar a l'escenari amb el treball "Revenant" amb versions actualitzades dels seus clàssics i cançons noves.[3]
Actualment, i des del darrer cd, dels membres originals, només queden els fundadors Jordi Bastard i en Paco Garcia, que estan acompanyats per: Pol Maresma, baix; Xavier Espàrrech, bateria i Manel Rubira a la guitarra.
El maig de 2019 va sortir el treball autoeditat "n'Roll" amb quinze cançons noves majoritàriament d'estil rocker.[4] Del tema "Serps de cascavell" varen enregistrar un videoclip i els altres temes a destacar són: "Com m'agrada a mi", "Cicatrius", "Tresor de Praga", "El candidat", "Perd el control", "Noia del Nord", etc.
Els membres històrics, fins a 1992, eren Jordi Bastard, veu; Paco García, guitarra elèctrica, guitarra acústica; Jordi Carbó, saxo tenor i cors; Joan Linares, bateria; Peter Dijksterhuis, teclat i cors i Neil Geoffrey, guitarra acústica, elèctrica i cors.
Discografia[modifica]
- Sunglasses - Maxi-Single (1986)
- Blau de roig (1987)
- Fotomaton (1988)
- Barres i birres (1992)
- Revenant (2012)
- n'Roll (2019)[5]
Referències[modifica]
- ↑ «TR, B-30, N'Gai N'Gai i Duble Buble, avui en concert al Bikini». Enderrock, 04-03-2006 [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ Palmer, Jordi «N'Gai N'Gai prepara temes per a un «futur nou disc»». Nació Digital, 07-06-2014.
- ↑ Arenyes, Joan «El grup N'Gai N'gai» (àudio). Catalunya Exprés Magazine. rtve, 07-01-2012.
- ↑ «N'Gai N'Gai estrena disc a Disco 100». El Punt Avui, 18-05-2019.
- ↑ «N'Gai N'Gai: “Venim a reivindicar el rock’n'roll”». L'independent de Gràcia, 04-03-2019.