Núria Pié

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNúria Pié
Biografia
Naixement30 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, ceramista Modifica el valor a Wikidata

Núria Pié, (Tarragona, 1948) és una ceramista catalana.

Biografia[modifica]

Núria va nàixer a Tarragona; a la seva família no hi havia antecedents artístics. Als catorze anys, sense el consentiment familiar es matricula a l'Escola d'Art de Tarragona on estudia dibuix i pintura. L'any 1969 marxa a Barcelona on estudia disseny gràfic i fotografia a l'Escola Llotja. Durant els primers anys a Barcelona treballa com a il·lustradora i publicista a la revista Cavall Fort. Es casa, té dos fills, i després del naixement del segon decideix que és el moment d'aprendre a fer el que sempre havia volgut: ceràmica. No li interessen els centres tradicionals de Barcelona, per això necessita un lloc per treballar al costat del mestre, i ho fa al Taller d'Arts de Sant Jordi. Munta el seu primer taller compartit l'any 1977. Ja sap tornejar i vol encetar una nova etapa, una altra fase, i treballar l'esmalt, però no té coneixements químics que necessita. D'altra banda, al país no existeix bibliografia d'aquesta modalitat. És llavors quan decideix escriure a Antonio Vivas, director de la revista Ceràmica, una de les persones amb un gran coneixement en aquest camp i que ha desenvolupat una extensa labor en la divulgació d'aquest art.

L'artista en la seva trajectòria ha alternat dues vessants, la comercial i l'artística. En la primera, l'artista s'ha d'adaptar al que demana el client. L'altra és allò artístic que li permet expressar-se lliurement. En el seu recorregut professional es distingeixen sis períodes, cada etapa correspon a una situació determinada, a una situació personal que només l'artista coneix: [1]

  • 1984-1900, reflexos metàl·lics.
  • 1991-1998, esquematismes.
  • 1992-1994, prova de foc.
  • a partir de l'any 1998, serigrafia.
  • a partir del 2000, cubs o daus.
  • 2007-2008, imatges manipulades digitalment de flors.

El novembre de 1906 participa en una important mostra col·lectiva "La Ceràmica española y su integración en el arte. Exploración y revalorización de la materia." El seu reconeixement nacional i internacional s'inicia l'any 1983 quan és convidada pel govern marroquí a participar en el 5è Moussem Culturel d'Asilah. El 1986 ho és per les Chambres de Métiers, a la primera trobada de ceramistes europeus, a Perigús (França). El 1990 participa a Arte/Fiera a Bolonya (Itàlia) com a ceramista convidada, i el 2000 a l'exposició itinerant “Naturaleza Inventada”, organitzada per l'Ajuntament de Còrdova. L'any 2001 la conviden a participar en la 7a edició de la Ruta de la ceràmica, (Keramiekrouté) a Utrech (Països Baixos), on el país seleccionat fou Catalunya. L'any 2003 rep el diploma de Mestre Artesà per la Generalitat de Catalunya a la seva trajectòria professional.

Realitza múltiples exposicions i obté diversos guardons, entre els quals cal destacar el Premi Internacional ExpoHogar (2000); el Premi Internacional Vietri sul Mare, el reconeixement més prestigiós d'Itàlia (2001), atorgat a l'itinerari creatiu de recerca basat en fons històriques i tècniques contemporànies; la Menció d'Honor en el Concurs de Ceràmica de Castelló, i la Medalla d'Honor pel Premi Internacional Vietri sul Mare (2003).[1]

Obra[modifica]

L'artista parteix del concepte primitiu de la ceràmica, és a dir, de l'acte gairebé màgic de transformar un tros de fang en una obra d'art. Núria ha estat una de les primeres en treballar amb la tecnologia digital aplicada a la ceràmica, combina molt bé tradició i modernitat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte 1870-1950, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016.