Natalia Palacios Gutiérrez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNatalia Palacios Gutiérrez
Biografia
Naixement(es) Francisca Natalia Palacios Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
2 desembre 1837 Modifica el valor a Wikidata
La Paz (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1918 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
La Paz (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora i professora Modifica el valor a Wikidata

Natalia Palacios Gutiérrez (La Paz, 18371918) va ser una educadora i escriptora boliviana.

Filla de Casimiro Palacios i de Teresa Gutiérrez, matrimoni de classe benestant de La Paz.[1] Entre 1869 i 1873 va residir a Xile. Va dedicar-se a la docència, important classes a diverses escoles fins que va assolir el càrrec d'inspectora d'instrucció primària,[2] que va ocupar durant 10 anys.[3] Molt recordada per les seves alumnes, promogué de forma important l'educació en les dones, en una època en què moltes vegades ni tan sols hi assistien.[2]

Hom l'ha considerat, així mateix, l'arquetip de dona boliviana amb inquietuds per activitats socials i educatives de caràcter elevat, sense allunyar-se encara de la idea de feminitat de l'època.[2] Quant a la seva obra, s'emmarca en un moviment diferent i a l'ombra de la literatura oficial lligada encara al Romanticisme, que expressa preferentment preocupacions patriòtiques, filosòfiques i especialment socials.[4] Entre les seves obres hi ha, per exemple, Plegaria a la Virgen de Copacabana (1868)[1] o Bolivia (1890).[5]

Va ser fundadora i membre de la directiva de la Sociedad de Beneficencia de Señoras de La Paz, entitat que va funcionar de 1871 a 1886, dedicada a l'assistència de pobres, malalts i presos;[6] ella mateixa va col·laborar amb un hospital de sang curant els ferits d'una batalla.[1] Val a dir que gràcies al prestigi personal de Palacios i altres, com Modesta Sanjinés, van aconseguir avalar les accions de la societat, apel·lant a les classes benestants bolivianes i al govern local i nacional a fer aportacions econòmiques.[7]

Un col·legi de La Paz porta el seu nom en homenatge.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Suárez, José Bernardo. Rasgos biográficos de mujeres célebres de América (en castellà). París i Mèxic: Librería de C. Bouret, 1878, p. 80-82. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Blanca Mamani, Elías. Enciclopedia Gesta de autores de la literatura boliviana (en castellà). La Paz: Plural Editores, 2005, p. 137. 
  3. Cáceres Romero, Adolfo. Nueva historia de la literatura boliviana: literatura de la independencia y del siglo XIX (en castellà). La Paz: Los Amigos del Libro, 1995, p. 199. 
  4. Ballesteros Rosas, Luisa. La escritora en la sociedad latinoamericana (en castellà). Santiago de Cali: Editorial Universidad del Valle, 1997, p. 223. 
  5. Serrano, Emilia. América y sus mujeres: estudios hecho sobre el terreno (en castellà). Barcelona: Fidel Giró, 1890, p. 287. 
  6. Lema, Ana María; Choque, María Eugenia; Jiménez, Maritza. La participación de las mujeres en la historia de Bolivia (en castellà). La Paz: Coordinadora de la Mujer, 2006, p. 26. 
  7. Escobari de Querejazu, Laura. Mentalidad social y niñez abandonada. La Paz (1900-1948) (en castellà). La Paz: Institut Français d'Études Andines i Plural Editores, 2015. 
  8. «Informe de unidades educativas. Municipio: La Paz» (en castellà). Viceministerio de Defensa Civil. [Consulta: 12 març 2021].