Nevus melanocític
.jpg) Nevus melanocític intradèrmic  | |
| Tipus | nevus |
|---|---|
| Especialitat | oncologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | 2F20.Z |
| CIM-10 | D22 |
| CIM-9 | 216 |
| CIAP | S82 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 8333 |
| eMedicine | derm/289 |
| MeSH | D009508 |
| UMLS CUI | C4280269 i C0027962 |
Un nevus melanocític (o nevus de cèl·lules pigmentades) és un tipus de nevus (una malformació circumscrita de la pell) que conté melanòcits,[1] algunes fonts l'assimilan al "nevus nevocític" (on hi ha un creixement de cèl·lules nèviques, molt semblants als melanòcits)[2] si bé altres fonts els diferencien.[1] Seria un terme assimilable a la denominació vulgar de piga.[3] Si bé altres fonts indiquen altres equivalències, així el Diccionari Enciclopèdic de Medicina limita el terme de piga a l'efèlide i del nevus nevocel·lular; i també diu que el nevus melanocític inclou: les taques de cafè amb llet, la melanosi neviforme, el nevus spilus, el lentigen simple i les lentiginosis.
Segons l'Acadèmia Americana de Dermatologia, la majoria de les pigues apareixen durant les dues primeres dècades de la vida d'una persona, mentre que aproximadament un de cada 100 nadons neix amb pigues.[4] Les pigues adquirides són una forma de neoplàsia benigna, mentre que les congènites, o nevus congènits, es consideren una malformació menor o hamartoma i poden tenir un major risc de melanoma.[4] L'alta concentració d'agent de pigmentació del cos, la melanina, és responsable del seu fosc color.
Classificació
[modifica]_imagen_dermatosc%C3%B3pica.jpg)
No hi ha una forma universalment acceptada de classificació[5]
En termes generals, els nevus melanocítics es poden dividir en congènits i adquirits.
Morfològicament es poden classificar:
- Nevus melanocític congènit
- Nevus melanocític adquirit comú
- Nevus spilus o lentiginós clapejat
- Nevus blau
- Nevus d'halo o halo nevus
- Nevus de Spitz
- Nevus atípic, displàstic o de Clark
Evolució dels nevus melanocítics
[modifica]Tots els nevus melanocítics poden canviar amb el temps tant si són congènits com adquirits. La maduració "normal" s'evidencia com una elevació de la lesió des d'una màcula plana a una pàpula aixecada. El color canvia quan els melanòcits s'agrupen i migren des de la superfície de la pell (epidermis) a l'interior de la dermis. El color pot canviar de marró uniforme a marró motejat i aleshores perdent el color i passar a ser de color carn o rosa. Durant l'evolució la migració desigual pot fer que els nevus semblin melanomes i la dermatoscòpia pot ajudar a diferenciar entre lesions malignes i benignes.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Diccionari Enciclopèdic de Medicina
- ↑ James, William D.; Berger, Timothy G.; et al.. Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology. Saunders Elsevier, 2006. ISBN 0-7216-2921-0.
- ↑ Howard M Reisner; Rubin, Emanuel. Essentials of Rubin's Pathology (Rubin, Essential Pathology). Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 513. ISBN 0-7817-7324-5.
- ↑ 4,0 4,1 «Moles». American Academy of Dermatology. [Consulta: 2 agost 2008].
- ↑ BMJ: Best Practice. Nevi: Classification. 2011
Enllaços externs
[modifica]