Noemí Sanín
 (2010)  | |||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1949 (75 anys) Medellín (Colòmbia) | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||
| Formació | Pontifícia Universitat Xaveriana Universitat Harvard | ||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||
| Ocupació | diplomàtica, advocada, jurista, política | ||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Conservador de Colòmbia | ||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||
| Pare | Jaime Sanín Echeverri | ||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||
Noemí Sanín (Medellín, 5 de juny de 1949) Marta Noemí del Espíritu Santo Sanín Posada de Rubio és una advocada i política, filla de l'escriptor i polític, Jaime Sanín Echeverri i de Noemí Posada. Durant diversos anys va ser membre del Partit Conservador Colombià, fins a 1998 quan va fundar el seu propi moviment polític anomenat «Sí Colòmbia» per afrontar la seva candidatura presidencial. Ha estat empresària, ministra, ambaixadora i candidata presidencial. Fins a juliol de 2009 va ser l'ambaixadora de Colòmbia en el Regne Unit d'on va tornar per aspirar a ser presidenta de Colòmbia en les eleccions de 2010 com a candidata del Partit Conservador. És la dona que més a prop ha estat de la presidència de Colòmbia, quan en 1998 va obtenir prop de tres milions de vots.[1]
Biografia[modifica]
Advocada diplomada de la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà. Va ser ministra de Comunicacions durant el govern de Belisario Betancourt, ha estat ambaixadora a Veneçuela, Espanya i Regne Unit en diferents períodes presidencials i va ser Ministra d'Afers Exteriors durant el govern de Cessar Gaviria Trujillo. L'any 2011 és escollida membre de la Junta Directiva de Millonarios Futbol Club, nova entitat esportiva que sorgeix com a resultat del procés de transformació del club esportiu a Societat Anònima del conegut com a Club Deportivo Los Millonarios de la ciutat de Bogotà.
Carrera en el sector privat[modifica]
El 1976 Sanín és nomenada vicepresidenta d'Operacions i Crèdit en la Corporació d'Estalvi i Habitatge Colmena, càrrec que va exercir fins a 1979. Després és nomenada Presidenta de la institució a l'edat de 30 anys. En aquest període es va destacar per la seva expansió de crèdit al segment de baixos ingressos i doblegar la xarxa nacional de sucursals de 36 a 63 oficines.
Ministra de Comunicacions[modifica]
Sanín és nomenada Ministra de Comunicacions durant el govern de Belisario Betancourt, càrrec que ocupa de 1983 a 1986. En aquest càrrec Sanín va ajudar a desenvolupar la llei 42 de 1985 que modernitza la televisió a Colòmbia i legalitza i organitza les xarxes regionals de televisió.
El 1985, durant la presa del Palau de Justícia, exercint com a Ministra de Comunicacions, va ordenar transmetre un partit de futbol en comptes de la situació viscuda a palau, si bé les estacions de ràdio i alguns noticiaris van continuar transmetent els fets en directe.[2] Aquest fet ha estat considerat com a censura, i el seu rival polític Andrés Felipe Arias li ha acusat públicament de censura d'informació i va demanar una recerca disciplinària en el Comitè d'Ètica del seu Partit.[3]
Candidatura presidencial de 1998[modifica]
El 1998 es va llançar com a candidata a la presidència fent fórmula amb Antanas Mockus arribant a obtenir el tercer lloc amb 2.825.706 vots.
Candidatura presidencial de 2002[modifica]
Sanín va ser candidata a les eleccions presidencials del 2002 pel partit Sí Colòmbia i obté la quarta votació. Es presentava com a candidata independent encara que va arribar a fer aliances per a la seva candidatura amb polítics tradicionals com Fabio Valencia Cossio. En aquesta ocasió la seva fórmula a la vicepresidència va ser Fabio Villegas. Durant aquesta candidatura va tenir diverses controvèrsies amb el candidat Álvaro Uribe i va criticar al diari El Tiempo per suposada parcialització a favor d'aquest candidat en detriment de la imatge dels altres aspirants. En una carta publicada per aquest mateix diari titulada "Contra Temps i Mareja" el 16 de maig de 2002, Sanín atribueix aquesta parcialitat a la presència de Francisco Santos Calderón com a fórmula viscepresidencial del candidat Uribe. Santos Calderón era accionista del diari i pertany a la família Santos que era propietària de El Tiempo.[4] El candidat Uribe l'hi va acusar d'haver dit en privat a Enrique Vanlentín Iglesias -que era en aquella època president del Banc Interamericà de Desenvolupament que "si Álvaro Uribe guanya la Presidència de la República és com si la guanyés Carlos Castanño".[5] Iglesias va negar el que s'havia dit d'Uribe però aquest es ratifica en el seu assenyalament.[6]
Ambaixadora[modifica]
Encara que durant la campanya presidencial va ser molt crítica del també candidat Álvaro Uribe per la suposada proximitat que se li atribuïa a aquest amb grups paramilitars, posteriorment es va unir al seu govern quan aquest resulta escollit. Des de l'any 2002 fins al 2007 va ocupar el càrrec d'ambaixadora a Espanya, designada per Uribe per després ser nomenada per aquest mateix com a ambaixadora en el Regne Unit fins a la seva sortida en el 2009. En els anys d'acompliment com a ambaixadora a Colòmbia aconsegueix la validació de la passada colombiana en paral·lel amb l'espanyol, permetent l'estalvi provisional en tots dos països.[7]
Candidatura presidencial de 2010[modifica]
En un comunicat oficial, l'11 de juliol de 2009, Noemí Sanín va anunciar la seva sortida del càrrec d'ambaixadora de Colòmbia en el Regne Unit per buscar la candidatura a la Presidència de la República pel Partit Conservador, on mitjançant consulta interna entre altres candidats del seu partit és escollida com a candidata única a la Presidència, quedant de cinquena en votació.[1][2]
Membre de la Junta Directiva de Millonarios[modifica]
L'any 2011, al costat de diversos economistes i activistes de Club Deportivo Los Millonarios, va ser escollida com a membre de la junta directiva d'aquest equip i va presentar la seva candidatura a la presidència d'aquesta organització esportiva resultant escollida a principis de 2012. Sota el seu lideratge, el club, després de gairebé 24 anys sense el títol de campió, va aconseguir guanyar el campionat de la Primera Divisió i l'esperat catorzè estel. Al març de 2013 va presentar la seva renúncia a la Junta.[8]
Càrrecs ocupats[modifica]
- Ministra de Comunicacions 1984-1986.
- Ambaixadora a Veneçuela 1990-1991.
- Ministra de Relacions Exteriors 1991-1994.
- Ambaixadora a Regne Unit 1994-1996.
- Ambaixadora a Espanya 2002-2007.
- Ambaixadora a Regne Unit 2008 - 2009.
- Membre de la Junta directiva del Club Deportivo Los Millonarios 2011-2013.
Candidatures[modifica]
- Candidata a la Presidència de Colòmbia, 1998.
- Candidata a la Presidència de Colòmbia, 2002.
- Candidata a la Presidència de Colòmbia, 2010.
Referències[modifica]
- ↑ Consulta conservadora: ¿con Noemí Sanín y Marta Lucía Ramírez?
- ↑ «Hoy hace 22 años se registró el holocausto del Palacio de Justicia», 06-11-2007. [Consulta: 6 setembre 2008].
- ↑ Investigar a Noemí Sanín por 'censura de información', pidió Andrés Felipe Arias. El Tiempo.
- ↑ «Contra Tiempo y Marea». Noemí Sanín, 16-05-2002. [Consulta: 6 setembre 2008].
- ↑ «Uribe Acusó A Noemí Y A Coronell», 24-04-2002. [Consulta: 6 setembre 2008].
- ↑ «Guerra Sucia En Campaña», 25-04-2002. [Consulta: 6 setembre 2008].
- ↑ «Biografía de Noemi Sanín». Arxivat de l'original el 2021-02-27. [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ «Noemí Sanín renunció a la Junta Directiva de Millonarios». El Espectador, 09-03-2013. Arxivat de l'original el 2014-01-11. [Consulta: 9 març 2013].