Nomograma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El gràfic o carta de Smith mostra la relació existent entre la impedància d'una línia de transmissió electromagnètica i la seva longitud

Un nomograma és un instrument gràfic de càlcul, un diagrama bidimensional que permet el còmput gràfic i aproximat d'una funció de qualsevol nombre de variables.[1] En la seva concepció més general, el nomograma representa simultàniament el conjunt de les equacions que defineixen determinat problema i la diferència global de les seves solucions.

Es tracta d'un instrument de càlcul analògic, com ho és el regle de càlcul, per a utilitzar segments continus de línies per a representar els valors numèrics discrets que poden assumir les variables. Conseqüència d'això és que la seva precisió sigui limitada, venint determinada pel detall amb què es puguin fer, reproduir, alinear i percebre les marques o punts concrets que constitueixen les escales de valors corresponents. Els nomogrames solien utilitzar, en casos en què l'obtenció d'una resposta exacta era impossible o molt inconvenient (càlculs d'enginyeria complicats que hagin de realitzar-se en campanya o a peu d'obra, situacions repetitives amb lleugera modificació dels valors de les variables, etc.), mentre que l'obtenció d'una solució aproximada era suficient i molt desitjable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Caso Neira, Alfredo. Técnicas de medición del trabajo (en castellà). FC Editorial, 2006, p.38. ISBN 8496169898. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brodetsky, S.: A first course in nomography, 1920.
  • Brodetsky, S.: article Nomography a Glazebrook, R. (Ed.): Dictionary of Applied Physics, vol. III: 635. Macmillan and Co London, 1923.
  • D'Ocagne, M.: Traité de nomographie. Gauthier-Villars. París, 1899. 2a ed., 1921.
  • D'Ocagne, M.: Calcul graphique et nomographie. Doin. París, 1907. 3a ed., 1924.
  • D'Ocagne, M.: Li calcul simplifié parell els procedeixes Mecàniques et graphiques. Gauthier-Villars. París. 1 edició, 1894 (¿?), 2 a ed. ampliada, 1905, 3 a ed. completament revisada i ampliada, 1928. Traducció anglesa d'aquesta última per J. Howlett i M. R. Williams, amb introducció i notes: Li calcul simplifié: graphical and mechanical methods for simplifying calculation. Volum 11 de la "Charles Babbage Institute Reprint Series for the History of Computing". The MIT Press i Tomash Publishers. 1986. ISBN 0-262-15032-8.
  • Parellada García, A.: Gràfiques i nomogrames. Dossat. Madrid, 1942.
  • Sec de la Garsa, R.: nomogrames l'enginyer. P. Orrier. Madrid, 1911.
  • Soreau, R.: Nomographie. Théorie des abaques. Chiron. París, 1921.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nomograma Modifica l'enllaç a Wikidata