Nàiade auriculada
Margaritifera auricularia | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Mollusca |
Classe | Bivalvia |
Ordre | Unionoida |
Família | Margaritiferidae |
Gènere | Margaritifera |
Espècie | Margaritifera auricularia (Lorenz Spengler, 1793) |
Nomenclatura | |
Protònim | Unio auricularius |
Distribució | |
La nàiade auriculada (Margaritifera auricularia) és una espècie de mol·lusc bivalve d'aigua dolça de la família dels margaritifèrids. Es troba a França i la península Ibèrica (riu Ebre)[1] i s'extingiren a Bèlgica, Txèquia, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i el Regne Unit.[2]
Fa 70-90 × 110-180 × 30-50 (alçada) mm. Té una petxina de color negre o marró fosc, molt sòlida i que pot pesar fins a 0,6 kg. El marge inferior és còncau.[3] Durant la fase larvària esdevé un paràsit en l'epiteli de certes espècies de peixos com ara la bavosa de riu, la gambúsia, l'esturió siberià, Acipenser naccarii i l'esturió comú. Té una esperança de vida de cinquanta a vuitanta anys, tot i que n'hi ha exemplars que poden assolir els cent anys.[3]
Viu als grans rius, generalment mig colgat al fons.[3]
Es va extingir del riu Tàmesi fa 4.000-5.000 anys, del Rin després de l'any 1500 i gairebé de tots els grans rius de França després de 1900. Les poblacions ibèriques es troben amenaçades per la destrucció del seu hàbitat natural[4][3] i per la proliferació d'una espècie invasora, la Sinanodonta woodiana.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Araujo, R; Moreno, M. A. «Margaritifera auricularia (Unionoidea, Margaritiferidae), the giant freshwater pearl mussel rediscovered in Spain» (en anglès). Graellsia, 54, 1998, pàg. 129-130.
- ↑ Prie, V. (2010). Margaritifera auricularia. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 21 de febrer del 2016 (en anglès).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Welter Schultes, F. «Margaritifera auricularia (Spengler, 1793)» (en anglès). AnimalBase.
- ↑ Araujo, R; Moreno, R. «Former Iberian Distribution of Margaritifera auricularia (Spengler) (Bivalvia: Margaritiferidae)» (en anglès). Iberus, 17, 1, 1999, pàg. 127-136.
- ↑ Carrera, Esteve «Les espècies autòctones perden territori als rius». El Punt Avui, 18-10-2013.