Oda a Afrodita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreOda a Afrodita
Herkulaneischer Meister 002b.jpg
modifica
Tipuspoema modifica
Fitxa
AutorSafo de Lesbos modifica
Llenguagrec eòlic modifica
Publicacióantiga Grècia modifica, segle VI aC modifica
EdicióHimne a Afrodita (Rubió i Lluch), Ode to Aphrodite (Falconnet) (en) Tradueix i Ode to Aphrodite (Sumarokov) (en) Tradueix modifica
Dades i xifres
Gènerereligious hymn (en) Tradueix i lírica monòdica modifica

L’Himne en honor a Afrodita, també anomenat Invocació a Afrodita[1] o Oda a Afrodita, és el poema millor conservat de la poetessa lírica grega Safo de Lesbos. El retòric Dionís d’Halicarnàs fou qui el transcriví a la seva obra, de manera que se'ns ha transmès quasi completament.[a] Gràcies a la seva mètrica aquesta composició es troba al primer llibre en què els crítics antics van dividir la seva obra, i que comprèn les odes en estrofes sàfiques.[2]

Poema[modifica]

« (grec antic

Ποικιλόθρον᾽ ἀθάνατ᾽ ᾽Aφρόδιτα,
παῖ Δίος, δολόπλοκε, λίσσοµαί σε·
µή µ᾽ ἄσαισι µήδ᾽ ὀνίαισι δάµνα,

πότνια, θῦµον,

ἀλλὰ τυίδ᾽ ἔλθ᾽, αἴ ποτα κἀτέρωτα
τᾶς ἔµας αὔδας ἀίοισα πήλοι
ἔκλυες, πάτρος δὲ δόµον λίποισα

χρύσιον ἦλθες

ἄρµ᾽ ὐπασδεύξαισα· κάλοι δέ σ᾽ ἆγον
ὤκεες στροῦθοι περὶ γᾶς µελαίνας
πύκνα δίνενντες πτέῤ ἀπ᾽ ὠράνωἴθε

ρος διὰ µέσσω·

αῖψα δ᾽ ἐξίκοντο, σὺ δ᾽ ὦ µάκαιρα
µειδιάσαισ᾽ ἀθανάτωι προσώπωι
ἤρε ὄττι δηὖτε πέπονθα κὤττι

δηὖτε κάληµµι

κὤττι µοι µάλιστα θέλω γένεσθαι
µαινόλαι θύµωι· τίνα δηὖτε πείθω
〈ἀψ σ᾿ ἄγην ἐς σὰν〉 φιλότατα; τίς σ ὦ

Ψάπφ᾽ ἀδικήει;

καὶ γάρ αἰ φεύγει, ταχέως διώξει,
αἰ δὲ δῶρα µὴ δέκετ᾿, ἀλλὰ δώσει,
αἰ δὲ µὴ φίλει, ταχέως φιλήσει

κωὐκ ἐθέλοισα.

ἔλθε µοι καὶ νῦν, χαλέπαν δὲ λῦσον
ἐκ µερίµναν, ὄσσα δέ µοι τέλεσσαι
θῦµος ἰµµέρρει, τέλεσον, σὐ δ᾽ αὔτα

σύµµαχος ἔσσο.

(català) 

Tronesplendent immortal Afrodita,
filla de Zeus, trenaenganys, t'ho suplico;
amb sofriments i pesars no em derrotis

l'ànim, Senyora,

i vine, en canvi, si ja altres vegades,
sentint de lluny els meus precs, vas atendre'ls
i vas sortir de la casa paterna

per venir en l'auri

carro junyit: preciosos, van dur-te
uns rapidíssims pardals a la terra,
aire a través, des del cel, esbatent les

ales molsudes,

i aviat hi eren, i tu, benaurada,
vas preguntar, amb un somriure en el rostre,
el que em passava aquest cop, i per què tornava

a cridar-te,

i el que volia que em fessis, amb l'ànim
tan esverat; «Aquest cop, ¿a qui em toca
d'encarrilar al teu amor? ¿Qui es, Safo,

la que et maltracta?

Si ara et defuig, ja vindrà al teu darrere,
i, de regals, ja en farà, si els refusa,
no trigarà, si no estima, a estimar-te

mal que li pesi».

Vine de nou també avui, i deslliura'm
d'aquest corcó, i el que anhela el meu ànim
fes que es compleixi: pren part en la guerra i

lluita al meu bàndol.
»
— Safo de Lesbos. Himne a Afrodita[1]

El poema està formulat en forma de pregària i d’himne alhora, com ja s’havia mostrat abans en els discursos dels herois homèrics, amb la següent estructura:[3] en primer lloc una invocació inicial (vs. 1-4), acompanyada d’epítets i del patronímic de la divinitat, en primera persona (a diferència d’altres invocacions, generalment en tercera persona, fet que concorda amb el sentit íntim al voltant de la petició amorosa). Després, l’elogi de la divinitat (vs. 5-24), en aquest cas en forma de recapitulació i record dels favors anteriorment entregats per la deessa, amb qui el jo poètic pot conversar de manera directa. Finalment, en forma de cloenda circular, trobem la petició, encabida a l’última estrofa, que reprèn la pregària esmentada al començament. Malgrat que formalment és un poema ritual, és a dir, propi d’una cerimònia religiosa, la temàtica és únicament de caràcter amorós, ja que tracta la petició de l’enamorada desesperada i la resposta de la deessa.

Pel que fa a la mètrica, està compost per set estrofes sàfiques: tres versos hendecasíl·labs i un vers adònic (cinc síl·labes que formen un dàctil i un troqueu). Així doncs, l’estructura mètrica dels versos és la següent: (entenent “-“ com una síl·laba llarga, “u” com una breu i “x”, anceps)[b]

- u -  x  - u u -   u - -
- u -  x  - u u -   u - -
- u -  x  - u u -   u - -
- u u - u

Notes[modifica]

  1. A la seva obra Περὶ συνθέσεως ὀνομάτων (“Sobre l'arranjament de les paraules”) mostra el poema com un exemple de composició harmònica.
  2. És a dir, una síl·laba lliure. La quantitat (o llargada) d'aquesta síl·laba no afecta a l'estructura mètrica

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cornudella, Jordi «Les cordes de Terpsícore o els orígens de la poesía. Quatre poemes antics» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Revista de Girona, Núm. 182, maig-juny 1997, pàg. 181-182.
  2. Otfrido Muller, Carlos. Historia de la Literatura Griega hasta la época de Alejandro. (Vol I) (en castellà). Madrid: Establecimiento tipografico de Ricardo Fe, 1889. ISBN mkt0002852254. 
  3. Ingberg, Pablo «Safo. Oda a Afrodita». La ballena blanca, 4, junio 1998.