Olga Guillot
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1922 Santiago de Cuba |
| Mort | 12 juliol 2010 (87 anys) Miami Beach (Florida) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, cantant, música |
| Activitat | 1945 – |
| Veu | Contralt |
| Instrument | Veu |
Premis | |
      | |
Olga Guillot (Santiago de Cuba, 9 d'octubre de 1922 - Miami, EUA, 12 de juliol de 2010) fou una cantant cubana, filla i neta de catalans. Fou coneguda com la reina del bolero.[1][2]
Sent encara una nena marxà a l'Havana, on es formà musicalment. Després d'integrar el duo Hermanitas Guillot i el quartet Siboney, el 1945 inicià la seva carrera com a solista. Elegida com la millor cantant de Cuba el 1946 –primer dels nombrosos premis que rebria--, els anys següents la seva fama s'internacionalitzà, gràcies a brillants interpretacions de boleros com Mienteme o Tú me acostumbraste. Fruit del seu èxit, actuà en algunes pel·lícules, entre elles Venus de fuego (1949), de Jaime Salvador, o Música de ayer (1958), de Juan de Orduña.
Després del triomf de la revolució cubana, el 1961 s'exilià i s'instal·là a Mèxic. Fou la primera artista hispana en actuar en el Carnegie Hall de Nova York (1964) i durant moltes dècades realitzà gires arreu del món, però no va poder tornar mai més a Cuba, un dels seus grans desitjos.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Olga Guillot» (en català / valencià). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 febrer 2019].
- ↑ «Olga Guillot obituary» (en anglès). The Guardian, 02-08-2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Adiós para Olga Guillot, la reina del bolero». La Prensa, 12-07-2010. [Consulta: maig 2020].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga Guillot |
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 53, pàg (ISBN 84-239-4553-7)