Ona Ràfols i Perramon

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ona Ràfols Perramon)
Infotaula de personaOna Ràfols i Perramon
Biografia
Naixement1988 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióesportista Modifica el valor a Wikidata
Esportcursa d'orientació Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansBiel Ràfols Perramon Modifica el valor a Wikidata

Ona Ràfols i Perramon (Barcelona, 1988) és considerada una de les millors esportistes de curses d'orientació espanyoles. Posseeix 8 títols de campiona d'Espanya d'orientació.

Carrera esportiva[modifica]

Llicenciada en medicina, Ona Ràfols va començar a competir en curses d'orientació amb 8 anys.[1]

Esportista d'elit (reconeguda en el programa ARC de la Generalitat de Catalunya), forma part del Club Orientació Catalunya i posseeix 8 títols de campiona d'Espanya (5 d'ells individuals i dos de relleus). És integrant de les seleccions espanyoles des del 2003, amb les quals va disputar tres campionats del món júnior (del qual va ser subcampiona el 2008) i cinc d'absoluts. En aquests, l'any 2009 va ser la segona orientadora catalana a disputar una final. L'any 2008 va rebre el guardó a la millor esportista i millor orientadora universitària de Catalunya. L'any 2009 va ser campiona d'Espanya universitària de llarga i mitjana distància i el 2010 es proclamà campiona d’Espanya absoluta en les quatre disciplines de les curses d’orientació a peu: llarga i mitjana distància, esprint i relleus. Als campionats de 2011 i 2012 va repetir podi en esprint, relleus i mitjana distància. En el Campionat del Món Universitari de 2012 va aconseguir una medalla de bronze en els relleus.[1][2]

A nivell internacional, ha participat en diferents ocasions en relleus d'orientació de renom com el Jukola, que se celebra a Finlàndia, o el Tiomila de Suècia.[3] Tant la seva àvia (Pilar Lladó i Badia), mare i tieta (Laura i Neus Perramon Lladó), així com el seu germà Biel han estat campions d'Espanya d'orientació en més d'una ocasió.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Ona Ràfols: “Assumeixo el risc que Espanya no em convoqui”...» (en catalan). [Consulta: 28 març 2022].
  2. «Ona Ràfols Perramon | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 març 2022].
  3. «Ona Ràfols Perramon». [Consulta: 28 març 2022].
  4. «Tres generacions». [Consulta: 28 març 2022].

Enllaços externs[modifica]