Carles Lladó i Badia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarles Lladó i Badia
Carles lladó.jpg
Biografia
Naixement 1931 (86/87 anys)
Igualada
Activitat
Ocupació Urbanista, assagista i arquitecte
Modifica les dades a Wikidata

Carles Lladó i Badia (Igualada, Anoia, 1931), és doctor arquitecte i diplomat urbanista en Instal·lacions Esportives d'Alta Muntanya,[1] artista polifacètic, promotor de l'esport català i activista del catalanisme polític.

Ha compaginat la seva professió amb l'afició a l'escultura, amb el disseny de joieria i industrial –premi Delta ADI-FAD (1963)–, amb la pràctica i la promoció de l'esport (sobretot curses d'orientació) i també amb l'activisme independentista, pel qual va ser titllat per l'historiador franquista Ricardo de la Cierva d'"energúmeno indocumentado" entre altres qualificatius similars.[2]

Es va iniciar en la pràctica esportiva en el Club Atlètic d'Igualada. Com a atleta veterà, va ser campió d'Espanya en 110 metres tanques i en triple salt, i posteriorment es va passar a les curses de fons i al triatló. Ferm defensor del reconeixement internacional de l'esport català, va ser un dels impulsors de l'Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya (ADOC), entitat que reclamava el reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya de cara a la participació d'esportistes catalans en els Jocs Olímpics de Barcelona'92; creador del Club Orientació Catalunya (COC) i de la Federació de Curses d'Orientació de Catalunya (FCOC, 1988),[3] de la qual fou el primer president;[4] creador del Trofeu Internacional d'Orientació Ciutat de Barcelona (1991) i de la Copa de les Regions d'Europa (1995); membre del Consell Directiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) del 1992 al 1996.[5] L'any 2000 la FCOC instituí el premi anyal d'orientació que porta el seu nom (Trofeu Carles Lladó); el 2003 fou guardonat amb la medalla de la Generalitat de Forjador de la història esportiva de Catalunya.[6][7]

Com a activista polític, entre altres coses l'any 2002 va crear el partit Escons Insubmisos, amb l'objectiu de deixar buits els escons corresponents als ciutadans descontents que fins ara no tenien representació. Autor de diversos vídeos, especialment sobre la seva iniciativa darrere Pla independència.[8]

Algunes obres[modifica]

  • Barcelona adéu!, 1971.
  • Papipi, segrestat pel "Tribunal de Orden Público", (TOP), amb expedient a l'autor, 1972.[9]
  • 32.000 Passos, sobre la Marató de Catalunya i vivències d'arreu del món, 1983.
  • Catalunya independent!, 1986, on proposa convocar un referèndum sobre la independència.
  • Catalunya Comitè Olímpic, 1988.
  • Ei, Catalunya!, 2003.
  • Diccionari polític, 2006.
  • Promotor i coordinador de l'obra col·lectiva Catalunya: estat de la nació, 2008, de vint-i-vuit autors.

Referències[modifica]

  1. La Vanguardia. Mano a mano, de Manuel del Arco. 15 abril 1971, p. 27
  2. Misterios de la historia, Ricardo de la Cierva, editorial Planeta, 1988-1992
  3. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2. 
  4. 10 anys d'orientació a Catalunya, 1988-1998, Ferran Santoyo, 1999
  5. Gallén Utset, Carles. UFEC1933-2008 75 anys d'esport a Catalunya, 2008. ISBN B-37953-2008. 
  6. https://www.gencat.cat/diari/3821/03016100.htm
  7. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  8. Vídeo Pla independència 3 minuts
  9. «No habrá disertación de Carlos Lladó sobre su ensayo «Papipi»» (en castellà). La Vanguardia, 11-04-1972, p.33 [Consulta: 9 abril 2011].

Enllaços externs[modifica]

Pàgina personal de Carles Lladó i Badia: www.carlesllado.cat