Vés al contingut

Operació Còndor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estats participants de l'Operació Còndor:
  Membres actius:
Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Paraguai i Uruguai.
  Membres esporàdics:
Equador i Perú.
  Organitzador:
Estats Units d'Amèrica.

L'Operació Còndor[1] (castellà: Operación Cóndor; portuguès: Operação Condor) va ser una campanya de repressió política per part de les dictadures militars del Con Sud de Sud-amèrica,[2][3] que va incloure operacions d'intel·ligència, cops d'estat i assassinats de simpatitzants d'esquerres a Sud-amèrica. L'Operació Còndor va existir formalment del 1975 al 1983.[2][3][4][5][6] El Pla Còndor es va crear formalment el novembre de 1975, quan el cap d'espionatge del dictador xilè Augusto Pinochet, Manuel Contreras, va convidar 50 oficials d'intel·ligència de l'Argentina, el Brasil, Bolívia, Xile, el Paraguai i l'Uruguai a l'Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit a Santiago de Xile.[2][3][7][8] L'operació va ser recolzada pels Estats Units, que van finançar les operacions encobertes.[9][10][6][8] Es creu que França hi va col·laborar, tot i que va negar la seva participació.[11][12] L'operació va acabar amb la caiguda de la Junta Argentina el 1983.[4]

A causa de la naturalesa clandestina del pla, el nombre precís de morts directament atribuïbles a l'Operació Còndor és molt controvertit. Algunes estimacions indiquen almenys 60.000 atribuïbles al Còndor,[13] amb fins a 9.000 d'aquestes a l'Argentina. Aquesta col·laboració va tenir un impacte devastador en països com l'Argentina, on va servir per exacerbar la violència política existent i contribuir a la "Guerra Bruta" del país, que va deixar unes 30.000 persones mortes o desaparegudes.[14][15][16] Altres estimen el nombre de víctimes en 50.000 morts, 30.000 desapareguts i 400.000 empresonats.[17][18][10] Una comissió d'investigació, basant-se en els Arxius del Terror, entre altres fonts, va permetre la identificació de 20.090 víctimes del règim paraguaià de Stroessner, incloent-hi 59 que van ser executades extrajudicialment i 336 desaparicions forcoses.[19] Segons la base de dades de Francesca Lessa (Universitat d'Oxford), s'han identificat almenys 805 casos de violacions transnacionals dels drets humans resultants de l'Operació Còndor, incloent-hi 382 casos de detencions il·legals i tortures, més 367 assassinats i desaparicions.[20] D'altra banda, la politòloga nord-americana J. Patrice McSherry estimà entre 400 i 500 morts en operacions transfrontereres,[21][22] afirmant adicionalment que dels que "havien anat a l'exili" i van ser "segrestats, torturats i assassinats en països aliats o traslladats il·legalment als seus països d'origen per ser executats... centenars o milers d'aquestes persones –el nombre encara no s'ha determinat definitivament– van ser segrestades, torturades i assassinades en operacions Còndor".[23]

Entre les víctimes hi havia dissidents i individus d'esquerres, líders sindicals i camperols, sacerdots, monjos i monges, estudiants i professors, intel·lectuals i presumptes guerrillers com el destacat líder sindical Marcelo Santuray a l'Argentina o el general Carlos Prats a Xile, però també ciutadans comuns sense cap militància política.[24] Els agents del Còndor van participar en tàctiques com ara els vols de la mort.[25][26] A Xile, qualsevol persona sospitosa de ser simpatitzant comunista podia ser considerada terrorista pel govern de Pinochet i objectiu de l'Operació Còndor.[27] Els membres inicials del pla van ser els governs de l'Argentina, Bolívia, Xile, Paraguai i Uruguai; Brasil va signar l'acord més tard. L'Equador i el Perú es van unir més tard a l'operació en un paper més perifèric.[28][29] Tanmateix, una carta escrita pel famós assassí de la DINA Michael Townley el 1976 assenyalava l'existència d'una xarxa de policies secretes individuals del Con Sud coneguda com a Còndor Roig.[30] Documents desclassificats van revelar que les agències d'intel·ligència dels EUA tenien un coneixement íntim de l'Operació Còndor a través de fonts internes i van supervisar l'operació.[27]

Amb l'augment de les tensions entre Xile i l'Argentina i l'afebliment greu de l'Argentina com a resultat de la seva derrota a la Guerra de les Malvines davant l'exèrcit britànic, la Junta Argentina va caure el 1983, provocant l'eventual caiguda de més dictadures al continent.[3] Aquest fet s'ha considerat com el final fàctic de l'Operació Còndor.[4] J. Patrice McSherry argumenta que varis aspectes de l'Operació Còndor encaixen en la definició de terrorisme d'estat.[9]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Operació Còndor
  1. ↑ «Judici a les dictadures». VilaWeb - Diari Electrònic Independent. [Consulta: 13 febrer 2009].
  2. 1 2 3 «Pla Còndor» (en castellà). Centre d'Estudis Legals i Socials. [Consulta: 4 gener 2026].
  3. 1 2 3 4 «Operació Còndor: la conspiració de la guerra freda que va terroritzar Sud-amèrica» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 4 gener 2026].
  4. 1 2 3 «El dictador argentí Videla mor a la presó als 87 anys» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2026].
  5. ↑ Bevins, Vincent. The Jakarta Method: Washington's Anticommunist Crusade and the Mass Murder Program that Shaped Our World (en anglès). 2020. PublicAffairs, p. 200-206. ISBN 978-1-5417-4240-6.
  6. 1 2 Good, Aaron. American Exception: Empire and the Deep State (en anglès). Nova York: Skyhorse Publishing, 2022, p. 231-232, 237. ISBN 978-1510769137.
  7. ↑ «Nova pel·lícula explora la complicitat global en la "guerra bruta" de l'Argentina» (en anglès). NBC News. [Consulta: 4 gener 2026].
  8. 1 2 «Kissinger va obstaculitzar els esforços dels EUA per posar fi als assassinats en massa a l'Argentina.» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 4 gener 2026].
  9. 1 2 McSherry, J. Patrice «Tracking the Origins of a State Terror Network: Operation Condor» (en anglès). Latin American Perspectives, 29, 1, 1-2002, p. 38–60. DOI: 10.1177/0094582X0202900103. ISSN: 0094-582X.
  10. 1 2 Bevins, Vincent. The Jakarta Method: Washington's Anticommunist Crusade and the Mass Murder Program that Shaped Our World (en anglès). 2020. PublicAffairs, p. 305. ISBN 978-1-5417-4240-6.
  11. ↑ «Argentina: Villepin defensa les empreses franceses» (en francès). Le Monde, 30 octubre 2007. Arxivat de l'original el 2007-10-30. [Consulta: 23 setembre 2021].
  12. ↑ «L'exportació de la tortura» (en francès). L'Humanité, 30 agost 2003. Arxivat de l'original el 2005-07-05. [Consulta: 4 gener 2026].
  13. ↑ Bevins, Vincent. The Jakarta Method: Washington's Anticommunist Crusade and the Mass Murder Program that Shaped Our World (en anglès). PublicAffairs, p, 266-267. ISBN 978-1-5417-4240-6.
  14. ↑ «L'exèrcit argentí creia que els EUA van donar llum verda a la guerra bruta» (en anglès). The National Security Archive. [Consulta: 4 gener 2026].
  15. ↑ «Quants desapareguts va deixar la dictadura? El dubte que alimenta l'esquerda argentina» (en castellà). Perfil. [Consulta: 4 gener 2026].
  16. ↑ «Exposant el llegat de l'Operació Còndor» (en anglès). The New York Times, 24 gener 2014. [Consulta: 4 gener 2026].
  17. ↑ «Xile - Els anys de Pinochet» (en anglès). Center for Justice and Accountability. Arxivat de l'original el 2018-02-21. [Consulta: 4 gener 2026].
  18. ↑ «Els arxius de l'horror del Pla Còndor» (en castellà). Equipo Nizkor. Arxivat de l'original el 2024-03-26. [Consulta: 4 gener 2026].
  19. ↑ «Informe Final Comissió de Veritat i Justícia» (en castellà). CODEHUPY, 28 agost 2008. [Consulta: 4 gener 2026].
  20. ↑ Lessa, Francesca Database on South America’s Transnational Human Rights Violations.
  21. ↑ Bevins, Vincent. The Jakarta Method: Washington's Anticommunist Crusade and the Mass Murder Program that Shaped Our World (en anglès). 2020. PublicAffairs, p. 227. ISBN 978-1-5417-4240-6.
  22. ↑ McSherry, J. Patrice «Industrial Repression' and Operation Condor in Latin America» (en anglès). State Violence and Genocide in Latin America: The Cold War Years, 2010, p. 107-124. Arxivat de l'original el 2018-07-19. ISSN: 978-0415496377. [Consulta: 4 gener 2026].
  23. ↑ McSherry, J. Patrice «Violència d'estat i genocidi a l'Amèrica Llatina». State Violence and Genocide in Latin America, 2010, p. 108. Arxivat de l'original el 2018-07-19 [Consulta: 4 gener 2026].
  24. ↑ Diccionario de Terrorismo, p. 138-139. (castellà)
  25. ↑ «Operació Còndor a l'Arxiu del Terror» (en castellà). The National Security Archive, 21 desembre 2007. [Consulta: 4 gener 2026].
  26. ↑ McSherry, J. Patrice «Tracking the Origins of a State Terror Network: Operation Condor». Latin American Perspectives, 2002, p. 36-60. DOI: 10.1177/0094582X0202900103. ISSN: 0094-582X.
  27. 1 2 Dinges, John. The Condor years: how Pinochet and his allies brought terrorism to three continents. Nova York: New Press, 2004. ISBN 978-1-56584-764-4.
  28. ↑ McSherry, J. Patrice. Predatory States: Operation Condor and Covert War in Latin America (en anglès). Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, p. 4. ISBN 978-0742536876.
  29. ↑ McSherry, J. Patrice. Industrial Repression' and Operation Condor in Latin America (en anglès), 2010, p. 108.
  30. ↑ «Relato de Sucesos en la Muerte de Orlando Letelier el 21 de Septiembre, 1976» (en castellà). National Security Archive, 14-03-1978. [Consulta: 4 gener 2026].

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Operació_Còndor&oldid=38417179»