Vés al contingut

Operadors de Laplace en geometria diferencial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En geometria diferencial hi ha una sèrie d'operadors diferencials el·líptics, lineals i de segon ordre que porten el nom de Laplacià. Aquest article ofereix una visió general d'alguns d'ells.[1]

Connexió Laplacià[modifica]

La connexió Laplacià, també coneguda com a Laplacià aproximat, és un operador diferencial que actua sobre els diversos paquets de tensors d'una varietat, definit en termes d'una mètrica riemanniana o pseudoriemanniana. Quan s'aplica a funcions (és a dir, tensors de rang 0), la connexió laplacià sovint s'anomena operador de Laplace-Beltrami. Es defineix com la traça de la segona derivada covariant:

on T és qualsevol tensor, és la connexió Levi-Civita associada a la mètrica, i la traça es pren respecte a la mètrica. Cal recordar que la segona derivada covariant de T es defineix com

Cal tenir en compte que amb aquesta definició, la connexió laplacià té espectre negatiu. En funcions, concorda amb l'operador donat com a divergència del gradient.

Si la connexió d'interès és la connexió Levi-Civita es pot trobar una fórmula convenient per al laplacià d'una funció escalar en termes de derivades parcials respecte a un sistema de coordenades:

on és una funció escalar, és el valor absolut del determinant de la mètrica (el valor absolut és necessari en el cas pseudoriemannià, per exemple, en la Relativitat General) i denota la inversa del tensor mètric.

Laplacià de Hodge[modifica]

El Laplacià de Hodge, també conegut com a operador de Laplace–de Rham, és un operador diferencial que actua sobre formes diferencials. (En resum, és un operador de segon ordre a cada potència exterior del paquet cotangent). Aquest operador es defineix en qualsevol varietat equipada amb una mètrica riemanniana o pseudoriemanniana.[2]

Laplacià de Bochner[modifica]

El laplacià de Bochner es defineix de manera diferent de la connexió laplacià, però els dos només es diferencien per un signe, sempre que es defineixi el primer. Sigui M una varietat compacta i orientada equipada amb una mètrica. Sigui E un paquet vectorial sobre M equipat amb una mètrica de fibra i una connexió compatible, . Aquesta connexió dóna lloc a un operador diferencial [3]

Laplacià de Lichnerowicz[modifica]

El Laplacià de Lichnerowicz es defineix en tensors simètrics prenent per ser la derivada covariant simètrica. El Laplacià de Lichnerowicz es defineix llavors per , on és l'adjunt formal. El Laplacià de Lichnerowicz es diferencia del tensor habitual Laplacià per una fórmula de Weitzenbock que implica el tensor de curvatura de Riemann, i té aplicacions naturals en l'estudi del flux de Ricci i el problema de curvatura de Ricci prescrit.[4]

Laplacià conformal[modifica]

En una varietat de Riemann, es pot definir el Laplacià conformal com un operador de funcions suaus; es diferencia de l'operador de Laplace-Beltrami per un terme que implica la curvatura escalar de la mètrica subjacent. En la dimensió n ≥ 3, el laplacià conforme, denotat L, actua sobre una funció suau u per

Referències[modifica]

  1. «The Laplace Operator» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2024].
  2. «[https://www.math.ucla.edu/~petersen/BLWformulas.pdf DEMYSTIFYING THE WEITZENBÖCK CURVATURE OPERATOR]» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2024].
  3. «How to compute Bochner laplacian» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2024].
  4. «Lichnerowicz Laplacians and its applications» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2024].