Opistòdom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parts d'un temple amb l'opistòdom destacat

Un opistòdom o opistodomos, també conegut amb el nom llatí de posticum,[1] és el pòrtic posterior d'un temple, habitualment tancat. A l'antiga Grècia, els temples estaven estructurats d'una manera molt senzilla. De planta rectangular hi havia la prónaon, que era el pòrtic d'accés; la cel·la o naós, que era la residència de la deïtat i lloc de culte i l'opistòdom, que era una dependència que hi havia a la part posterior i que no es comunicava amb la cel·la.[2][3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «posticum» (en anglès). Oxford English Dictionary. Oxford University Press. [Consulta: 4 setembre 2016].
  2. M.B. Hollinshead, '"Adyton," "Opisthodomos," and the Inner Room of the Greek Temple', Hesperia 68.2 (1999), 189.
  3. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.131. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].