Opsonina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Accció de les opsonines: una cèl·lula fagocítica reconeix l'opsonina en la superfície d'un antigen

Una opsonina (del grec opsōneîn, 'preparar per a menjar') és qualsevol molècula que millora la fagocitosi marcant amb una antigen per a una resposta immune.[1] Tanmateix, aquest terme normalment es fa servir en referència a molècules que actuen o molecules que actuen com a potenciadors de la unió per al procés de la fagocitosi, especialment anticossos, que recobreixen les molècules carregades negativament sobre la membrana. Les molècules que activen el sistema del complement es consideren opsonines. Les cèl·lules fagocítiques no tenen un receptor Fc per a la immunoglobulina M (IgM),[2] fent inefectiu el IgM per ajudar la fagocitosi. Tanmateix, el IgM és extremadament eficient per activar el complement[3] i per tant, és considerat una opsonina.[4] Les opsonines també poden fer referència a les molècules que es dirigeixen a una cèl·lula per a la destrucció a través de l'acció de les cèl·lules assassines naturals (natural killer) (NK).

Opson en l'antiga Grècia es referia a un plat de menjar delició en contra del sitos, o menjar corrent. L'opsonització és doncs, el mecanisme molecular pel qual els microbis són modificats químicament per ser més "deliciosos" per a la fagocitosi inflamatòria.

Exemples[modifica]

Exemples de molècules opsonines inclouen:

Referències[modifica]

  1. Barret, James. Basic Immunology and its Medical Application. 2a ed.. St.Louis: The C.V. Mosby Company, 1980. ISBN 0-8016-0495-8. 
  2. Shima, Hideaki; Hiroyuki, Takatsu «Identification of TOSO/FAIM3 as an Fc receptor for IgM». International Immunology. Oxford Journals, 22, 3, 2009, pàg. 149–56. DOI: 10.1093/intimm/dxp121 [Consulta: 30 novembre 2014].
  3. Shulman, MJ; Pennel, N «Activation of complement by immunoglobulin M is impaired by the substitution serine-406----asparagine in the immunoglobulin mu heavy chain». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 83, 20, 1986, pàg. 7678–82. DOI: 10.1073/pnas.83.20.7678. PMID: 3094013 [Consulta: 30 novembre 2014].
  4. Williams, MR; Hill, AW «A role for IgM in the in vitro opsonisation of Staphylococcus aureus and Escherichia coli by bovine polymorphonuclear leucocytes». Research in Veterinary Science. Elsevier, 33, 1, 1982, pàg. 47–53. PMID: 6753075 [Consulta: 30 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica]