Orgue de Poblet
 | |
| Tipus | orgue  |
|---|---|
| Constructor | Metzler Orgelbau AG (en)  |
| Originari de | Espanya |
| Localització | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet |
El nou orgue Metzler del Monestir de Poblet (2012), construït per la firma suïssa Metzler Orgelbau AG i finançat per la Fundació Catalunya Caixa, està situat al fons de l'església abacial (s. XII), sobre l'entrada principal. Tant la seva concepció com la seva construcció són inèdites a Catalunya i a l'Estat Espanyol. Va ser beneït el 24 de novembre de 2012 pel P. Josep Alegre i Vilas, abat de Poblet,[1] i el concert inaugural va tenir lloc el dia 7 de desembre de 2012 a càrrec d'Olivier Latry, organista titular de la Catedral de Notre-Dame de París.[2] Substitueix l'orgue Alberdi de transmissió elèctrica construït el 1961, situat en dos cossos al segon arc després del creuer, a banda i banda del cor, i desmantellat el 2011 pel seu estat de deteriorament.[3]
Descripció tècnica
[modifica]És un orgue de composició i harmonització barroques, amb 61 registres repartits en tres teclats manuals i pedal. El nombre de tubs és d'uns 3.500, el més gran dels quals té uns 5 metres de longitud, i 1 centímetre el més petit. Secret construït en roure. Teclat de transmissió mecànica suspesa. Transmissió de notes totalment mecànica. Caixa de roure massís, dissenyada d'acord amb la sòbria estètica cistercenca de l'església abacial de Poblet.[4]
Dimensions
[modifica]- Alçada: 8,70 m
- Amplada: 7,20 m
- Profunditat: 4,10 m
- Pes aproximat: 15 tones
S'han esmerçat unes 16.500 hores de treball per a la seva construcció.[5]
Filosofia de l'orguener
[modifica]La firma Metzler construeix els seus instruments de forma artesanal segons l'art dels antics mestres orgueners europeus, utilitzant els materials naturals que han demostrat el seu valor al llarg de la història. Produeix, encara, autònomament totes les parts de l'orgue (tubs, caixa, tècnica, equipament).[6]
Concepció tonal
[modifica]La noció d'«orgue barroc» és molt vaga. L'època barroca va produir una ingent varietat de tipus d'orgue, desenvolupant cada país el seu propi estil, influenciat al seu torn per la pràctica musical local. Els orgues barrocs d'Espanya, França, Alemanya, Anglaterra mostren grans diferències relatives al seu disseny, la seva composició, la seva harmonització i fins i tot el nombre i extensió dels teclats. Aquesta diversitat fa que sigui difícil interpretar, en un únic instrument, música d'un altre país o d'una altra tradició. Per exemple, no és del tot satisfactori —o fins i tot factible, segons el cas— tocar música alemanya en un orgue ibèric, o, a l'inrevés, música ibèrica en un orgue alemany. Qualsevol obra musical sona sempre més adequadament quan s'interpreta en un instrument pertanyent a la seva mateixa tradició. Els organistes d'avui dia coneixen un ampli i divers repertori, i el seu desig és interpretar cada obra de manera convincent, sense per això haver de viatjar per tot Europa per tal de disposar de l'instrument apropiat a cada estil i tradició musical. Aquesta exigència la cobreix el nou orgue de Poblet, que no és una còpia d'un determinat estil, sinó que ha estat concebut com una síntesi equilibrada dels més importants elements dels orgues barrocs europeus; un instrument veritablement interregional, la riquesa sonora del qual permetrà la interpretació de tota mena de música barroca, com també d'altres èpoques, de la manera més autèntica i ajustada possible a l'original. Al centre d'aquesta concepció hi ha la música del més gran compositor del barroc: J. S. Bach. No obstant això, com es pot observar per la seva composició sonora, a més de les característiques pròpiament alemanyes, aquest orgue està proveït dels elements necessaris per a l'execució de la música francesa, ibèrica, del barroc tardà, del primer romanticisme i de l'època moderna.[7]
Objectiu
[modifica]El resultat final és un orgue d'un gran valor artístic, que pot obrir nous horitzons a l'activitat musical del nostre país. No obstant això, l'objectiu més important és que amb la seva sonoritat tan bella mogui, amb totes les emocions que poden suscitar la música i la fe, els cors de tots aquells que l'escoltin, ajudi i dignifiqui l'execució del cant coral de la comunitat monàstica que li donarà vida i aporti la seva contribució al diàleg entre fe i cultura.[8]
Disposició sonora
[modifica]| I. Rückpositiv | (C-g3) | II. Hauptwerk | (C-g3)[4] |
| Prestant | 8' | Prestant | 16' |
| Quintade | 8' | Bourdon | 16' |
| Bourdon | 8' | Principal | 8' |
| Octave | 4' | Viola | 8' |
| Rohrflöte | 4' | Rohrflöte | 8' |
| Nasard | 2 2/3' | Octave | 4' |
| Doublette | 2' | Holzflöte | 4' |
| Terz | 1 3/5' | Quinte | 2 2/3' |
| Larigot | 1 1/3' | Superoctave | 2' |
| Sesquialter | II | Mixtur major | IV |
| Scharf | IV | Mixtur minor | III |
| Trompete | 8' | Cornet | V |
| Cromorne | 8' | Fagott | 16' |
| Trompette | 8' | ||
| Tremulant | Clairon | 4' | |
| Zimbelstern | |||
| Tremulant | |||
| III. Unterwerk | (C-g3) | I – II | |
| III – II | |||
| Gambe | 8' | ||
| Unda maris | 8' | ||
| Hohlflöte | 8' | ||
| Holzgedackt | 8' | P. Pedalwerk | (C-f1) |
| Prestant | 4' | ||
| Salicet | 4' | Untersatz | 32' |
| Traversflöte | 4' | Principalbass | 16' |
| Octave | 2' | Subbass | 16' |
| Waldflöte | 2' | Octavbass | 8' |
| Sifflöte | 1' | Violabass (HW) | 8' |
| Cornett | III | Choralbass | 4' |
| Zimbel | III | Bauernflöte | 2' |
| Oboe | 8' | Rauschpfeife | V |
| Voix humaine | 8' | Bombarde | 16' |
| Fagott (HW) | 16' | ||
| Tremulant | Trompete | 8' | |
| Rossignol | Trompete | 4' | |
| Batalla | I – P | ||
| Trompeta | 8' | II – P | |
| Clarín | 4' | III – P | |
| III 4' – P | |||
Fitxa tècnica
[modifica]- ORGUE
- Metzler Orgelbau AG, any 2012
- Disseny i harmonització: Andreas Metzler
- Construcció: Mathias Metzler
- Col·laboradors:
- Disposició sonora: Josep Antoni Peramos, O. Cist., organista
- Coordinació: Jordi Portal, arquitecte
- Direcció tècnica com a expert: Joan Carles Castro, mestre orguener
- TRIBUNA I ESCALA
- Mestre d'obres: Trinitat Teixidor
- Construcció: Joan Velasco
- Ebenisteria: Taller Joan Carles Castro, orguener[5]
Referències
[modifica]- ↑ Benedicció de l'orgue de Poblet
- ↑ Concert inaugural
- ↑ www.organumbcn.com
- ↑ 4,0 4,1 J.A. PERAMOS, El nou orgue Metzler de Poblet, Revista Poblet 25 (2012) 50-57.
- ↑ 5,0 5,1 Monestir de Poblet
- ↑ http://www.metzler-orgelbau.ch/htm/ideologie.htm#Kunst
- ↑ http://www.metzler-orgelbau.ch/htm/entwicklung.htm#Technik
- ↑ http://www.metzler-orgelbau.ch/index.html
Bibliografia
[modifica]- ALTISENT, A. Història de Poblet, Abadia de Poblet 1974.
- PERAMOS, J.A., El nou orgue Metzler de Poblet, Revista Poblet 25 (2012) 50-57.
- VILARRUBIAS, F.A., La tradición musical y la organería en Poblet, Abadia de Poblet 1968.