Vés al contingut

Ossètia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretOssètia
(ru) Осетия Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusregió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaCaucas Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 30′ N, 44° 00′ E / 42.5°N,44°E / 42.5; 44
Característiques
Punt més altKazbek Modifica el valor a Wikidata  (5.033 m Modifica el valor a Wikidata)
TravessaRússia, Geòrgia i Ossètia del Sud Modifica el valor a Wikidata

Ossètia (osseta: Ирыстон, Iryston) és una regió etnolingüística a banda i banda de les muntanyes del Gran Caucas, habitada en gran part pels ossets. La llengua osseta forma part de la branca iraniana oriental de la família de les llengües indoeuropees.[1] La majoria dels països reconeixen la zona de parla osseta al sud de la principal carena del Caucas com a situada dins de les fronteres de Geòrgia, però ha quedat sota el control del govern de facto de la República d'Ossètia del Sud - Estat d'Alània, recolzada per Rússia.[2][3][4][5] La part nord de la regió està formada per la República d'Ossètia del Nord-Alània, dins de la Federació Russa.

Història recent

[modifica]

Del 1774 al 1830 es va produir produir l'expansió de l'Imperi Rus al territori osseti.[6][7]

El 1989, després de la caiguda de la Unió Soviètica, Ossètia del Sud es va autodeclarar unida a Ossètia del Nord. El govern de Geòrgia no hi va estar d'acord i va començar una guerra civil. Es calcula que uns 100.000 ossetes del sud (la meitat de la població abans de la guerra) han emigrat a la part nord. En el conflicte, Geòrgia ha rebut el suport dels Estats Units d'Amèrica mentre que Ossètia del Sud de Rússia. Actualment Ossètia del Sud és un estat independent de facto.

El 1922 es va crear l'óblast autònom d'Ossètia del Sud.[8] Ossètia del Nord continua formant part de la SFSR russa, Ossètia del Sud continua formant part de la RSS de Geòrgia.

El 20 de setembre de 1990: Ossètia del Sud declara la independència. La república va romandre sense reconeixement, però es va separar de facto de Geòrgia. En els darrers anys de la Unió Soviètica, les tensions ètniques entre ossetes i georgians a l'antic óblast autònom d'Ossètia del Sud de Geòrgia (abolit el 1990) i entre ossetes i ingúixos a Ossètia del Nord van evolucionar en enfrontaments violents que van deixar diversos centenars de morts i ferits i van crear una gran onada de refugiats a banda i banda.[9][10][11]

Tot i que el 1992 es va implementar a Ossètia del Sud un alto el foc mediat per Rússia i supervisat per l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, el conflicte georgià-osseti[12] encara no està resolt, tot i que un pla de pau recent proposat pel govern de Geòrgia prometia als ossetis del sud una major autonomia i prometia una major participació internacional en la resolució política del conflicte. Mentrestant, les autoritats secessionistes d'Ossètia del Sud exigeixen la independència o la unificació amb Ossètia del Nord, que es troba a Rússia, mentre que la comunitat internacional la reconeix a aquesta i a Abkhàzia com a part de Geòrgia.[13]

El diumenge 12 de novembre de 2006, els ossetes del sud (majoritàriament d'ètnia osseta) van anar a les urnes per votar en un referèndum sobre la independència de la regió de Geòrgia.[14][15] El resultat va ser un "sí" a la independència, amb una participació superior al 95% dels 70.000 habitants del territori que tenien dret a vot en aquell moment.[16] També hi va haver una votació a favor d'un nou mandat per a Eduard Kokoity, que era el president de facto de l'estat en aquell moment.

Hi ha hagut propostes d'Ossètia del Sud per unir-se a la Federació Russa i unir-se a Ossètia del Nord.[17][18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Foltz, Richard. The Ossetes: Modern-Day Scythians of the Caucasus. London: Bloomsbury, 2022, p. 1. ISBN 978-0755618453. 
  2. ↑ Group, International Crisis. «Appendix B». A: Appendix B: Map of South Ossetia, 2010, p. 25. 
  3. ↑ Stepanova, Ekaterina. «Placing the Conflict in Context». A: South Ossetia and Abkhazia: Placing the Conflict in Context. Stockholm International Peace Research Institute, 2008. 
  4. ↑ Manutscharjan, Aschot. «Abkhazia and South Ossetia – Russia's Intervention in Georgia (August 2008)». Konrad Adenauer Stiftung, 2008.
  5. ↑ , ISBN 978-3847401339, doi:10.2307/j.ctvdf0bmg.11, <https://www.jstor.org/stable/j.ctvdf0bmg.11>. Consulta: 16 març 2022
  6. ↑ , <http://pdc.ceu.hu/archive/00002841/01/sokirianskaia06.pdf>.
  7. ↑ «Историческое топографическое статистическое этнографическое и военное описание Кавказа». runivers.ru. [Consulta: 21 maig 2025].
  8. ↑ (en anglès) , 21-04-2016.
  9. ↑ Refugees, United Nations High Commissioner for. «World Directory of Minorities and Indigenous Peoples – South Ossetia (unrecognized state)» (en anglès). Refworld. [Consulta: 16 març 2022].
  10. ↑ , <http://www.gcsp.ch/e/publications/Issues_Institutions/Int_Organisations/Academic_Articles/Ghebali-Helsinki-3-04.pdf>. [Enllaç no actiu]
  11. ↑ , <http://www.obiv.org.tr/2005/avrasya/ehatipoglu.pdf>[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Souleimanov, Emil. Understanding ethnopolitical conflict : Karabakh, South Ossetia, and Abkhazia wars reconsidered, 2013. ISBN 978-1137280237. OCLC 855585455. 
  13. ↑ Human Rights Watch; Jane Buchanan. Up in flames : humanitarian law violations and civilian victims in the conflict over South Ossetia. New York: Human Rights Watch, 2009. ISBN 978-1564324276. OCLC 309296228. 
  14. ↑ (en anglès) , 02-02-2012.
  15. ↑ , 12-11-2006.
  16. ↑ «South Ossetia: Russian, Georgian... independent?». OpenDemocracy. [Consulta: 10 agost 2008].
  17. ↑ «South Ossetia says it will seek to join Russia». , 31-03-2022.
  18. ↑ «Вопрос о присоединении Южной Осетии к России будет решаться после выборов в республике» (en rus). , 31-03-2022.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ossètia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ossètia&oldid=36441359»