Ossets (joc)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula jocOssets
Knucklebones.jpg
Tipus joc d'habilitat
Modifica les dades a Wikidata

El joc dels ossets o marraquinca (Balears), o de les tabes fou practicat al llarg de tota l'Edat mitjana, en bona part d'Europa. Es pot veure en diverses representacions d'època medieval. Rebia molts noms i es podia jugar de maneres diverses. Una de les variants més usuals era el joc del botxí.[1]

Tradicionalment s'emprava l'os del taló o astràgal dels quadrúpedes, dels animals de llana.

El joc de la marraquinca, antiquíssim, s'ha perdut completament en aquest segle. Éss un joc d'atzar, que consisteix a tirar enlaire la marraquinca i observar quina de les seves quatre cares roman visible i horitzontal quan l'os ha caigut en terra; segons quina hi roman, guanya o perd el jugador que l'ha llançat. A Menorca, al s. XX encara hi havia nenes que hi jugaven qualque poc. Generalment juguen amb dos ossets, llançant-los enlaire simultàniament. Les cares de l'os tenien, a Ciutadella, aquests noms: s'ull, es cul, es sa-mitat i es nèpel (o es tot); si una marraquinca restava amb el cul per amunt, la jugadora que l'ha tirada perdia; si no romania cap marraquinca amb el cul per amunt, la jugadora que les ha llançades guanyava per diferent valor segons la posició dels ossets, i si una d'aquestes restva amb el nèpel o tot per amunt, guanyava tot allò que les jugadores hi havien posat.

La corretja és cara oposada al clau.

Al Rosselló rep el nom de totos o tòtols.

Referències[modifica]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 192.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ossets Modifica l'enllaç a Wikidata