Pèrdua de massa estel·lar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En astronomia, la pèrdua de massa estel·lar és un fenomen observat en alguns estels massius. Té lloc quan un esdeveniment desencadenant provoca l'ejecció d'una part significativa de la massa estel·lar, o quan existeix una pèrdua gradual de material, bé cap a una companya binària o bé cap a l'espai interestel·lar.

Une nana blanca i el seu disc d'acreció causant la pèrdua de massa estel·lar de la companya del sistema binari.

Causes[modifica]

Un nombre de factors poden contribuir a la pèrdua de massa en estels gegants, entre els quals cal citar:

Pèrdua de massa gravitacional[modifica]

En ocasions, quan un estel és membre d'un sistema binari les components del qual estan molt propers, la força de marea que experimenten els gasos prop del centre de masses és suficient perquè existeixi transferència de gasos d'un estel a una altre. Aquest efecte és especialment notable quan l'acompanyant és una nana blanca, un estel de neutrons o un forat negre.

Ejecció de massa[modifica]

Certes classes d'estels, com els estels de Wolf-Rayet, són suficientment massius i distesos perquè les capes exteriors estiguin només feblement lligades. Sovint, esdeveniments com les flamarades estel·lars i ejeccions de massa coronal poden tenir el suficient abast per expulsar part del material exterior cap a l'espai.

Pèrdua de massa en gegantes vermelles[modifica]

Els estels que es troben en la fase de geganta vermella són notables per la seva ràpida pèrdua de massa. Com en el cas anterior, les capes exteriors de l'estel es troben només feblement lligades, i poden ser expulsades per esdeveniments violents com el començament d'un flaix d'heli en el nucli. L'estat final d'una geganta vermella també dóna lloc a una pèrdua total de massa quan l'estel es desprèn de les seves capes externes per formar una nebulosa planetària.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Seeds, Michael A., Astronomy: The Solar System and Beyond, Brooks/Col·le 2005.