Becard galtaverd
Pachyramphus griseigularis  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tityridae |
| Gènere | Pachyramphus |
| Espècie | Pachyramphus griseigularis |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El becard galtaverd[1] (Pachyramphus griseigularis; syn: Pachyramphus viridis griseigularis) és un tàxon de la família dels titírids (Tityridae).[2][3] Es troba al nord d'Amèrica del Sud, a Veneçuela, Guyana i Brasil. Els seus hàbitats ón els matollars i boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits de les terres baixes, bé com els boscos molt degradats. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Taxonomia
[modifica]Segons el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon tindria la categoria d'espècie.[3] Tanmateix, altres obres taxonòmiques, com la llista mundial d'ocells del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.2, juliol 2022), el consideren encara una subespècie del becard olivaci (Pachyramphus viridis griseigularis).[2]
Referències
[modifica]- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «becard galtaverd». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- 1 2 «Cotingas, manakins, tityras, becards». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-01-2021. [Consulta: 17 juny 2021].
- 1 2 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 453. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Green-cheeked Becard. Pachyramphus griseigularis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].