Becard olivaci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBecard olivaci
Pachyramphus viridis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Dades
Nombre de cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103677078 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaTityridae
GènerePachyramphus
EspèciePachyramphus viridis Modifica el valor a Wikidata
(Vieillot, 1816)
Nomenclatura
ProtònimTityra viridis Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El becard olivaci[1] (Pachyramphus viridis) és un ocell de la família dels titírids (Tityridae).[2][3] Es troba a l'Amèrica del Sud. Els seus hàbitats són els matollars i boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits de les terres baixes i els boscos molt degradats. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Taxonomia[modifica]

Segons la llista mundial d'ocells del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.2, juliol 2022), el becard olivaci té dues subespècies, amb la següent:[2]

Tanmateix, el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), consideren que la subespècie griseigularis tindria categoria d'espècie.[3] Segons aquest altre criteri, s'hauria de considerar:

Referències[modifica]

  1. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «becard olivaci». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 «Cotingas, manakins, tityras, becards». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, gener 2021.
  3. 3,0 3,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 453. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «Green-backed Becard. Pachyramphus viridis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].