Vés al contingut

Palau dels Barons de Pinós

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:01, 28 des 2011 amb l'última edició de Beussonbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El Palau dels Barons de Pinós,[1] també anomenat Castell de Bagà,[2] és un edifici de Bagà, comarca del Berguedà. Fou construït durant el segle XIII com a residència de la família dels Barons de Pinós i com a centre polític i administratiu de les seves possessions.

En la Revolta dels Segadors de 1640 la vila de Bagà lluità del costat de la Generalitat i fou ocupada per les tropes franceses de Lluís XIV, que incendiaren i arrasaren el castell dels barons i part de les fortificacions.[3] En la Guerra de Successió, l'exèrcit de Felip V en destruí bona part. Posteriorment, al segle XVIII, s'hi establí el baró d'Ur, de la família Còdol, que va comprar el palau i el reconstruí. D'aquesta època és l'estructura que avui es pot veure. Més endavant el palau va ser utilitzat per a diferents funcions, entre elles les de vivenda i granja.

El palau ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.[2] L'any 1990, l'Ajuntament de Bagà el va comprar, i inicià la restauració per condicionar-lo com a espai per a funcions culturals, entre altres. En l'actualitat acull la Oficina de Turisme de la Vila de Bagà,[1] i als baixos de l'edifici s'hi troba el Centre Medieval i dels Càtars, un museu d'interpretació del catarisme.[4] També hi ha unes sales amb pintures murals dels segles XVII, XVIII i XIX. És un exemple històricament important i poc freqüent a Catalunya.[4]

La capella

Al palau hi ha una capella annexa que es construí el mateix moment que s'edificà el palau. Ha sofert múltiples reformes al llarg del temps: se li afegí la nova entrada, se li construí el cor, per la qual cosa la teulada fou sobrealçada. És de planta rectangular coberta amb volta de canó construïda amb pedra tosca i mancada d'absis. A l'exterior s'observa l'estuc amb uns esgrafiats, bastant deteriorats, amb la data 1779, que és la data en què fou reformada.

Referències