Pantà de la Baells

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Pantà de la Baells
Barrage de Baells.jpg
Vista lateral de la presa on s'aprecia la doble curvatura d'arc i volta Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPresa de volta Modifica el valor a Wikidata
Obertura1976 Modifica el valor a Wikidata
Úsenergia hidroelèctrica, aigua potable i control de crescudes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialformigó Modifica el valor a Wikidata
Alçada102,3 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud302,4 m Modifica el valor a Wikidata
Volum109,5 m³ Modifica el valor a Wikidata
Cabal740 m³/s (sobreeixidor) Modifica el valor a Wikidata
Altitudcoronament de presa:  632 m
cota de fonamentació:  530 m Modifica el valor a Wikidata
Sobreeixidor1
Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata
Embassament
Nompantà de la Baells Modifica el valor a Wikidata
Superfície364,7 ha Modifica el valor a Wikidata
AfluentLlobregat Modifica el valor a Wikidata
EfluentLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Conca hidràulicaLlobregat Modifica el valor a Wikidata (535 km² Modifica el valor a Wikidata)
Volum400.000 hm³ Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
 42° 07′ 19″ N, 1° 52′ 42″ E / 42.121931°N,1.87835°E / 42.121931; 1.87835
Activitat
Propietat deAgència Catalana de l'Aigua Modifica el valor a Wikidata

El pantà de la Baells és un embassament que pertany al riu Llobregat, creat per una presa situada al municipi de Cercs, que s'estén pels termes de Cercs, La Quar i Vilada, a la comarca del Berguedà.

L'objectiu de la presa és regular la conca alta del riu Llobregat, abastar l'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona, i també fer energia hidroelèctrica.[1] Des de fa unes dècades constitueix un punt d'atracció turístic amb els esdeveniments esportius que es fan durant l'estiu, com el Festival de La Baells.[2]

És una presa de volta gruixuda de doble curvatura que es va inaugurar el 17 de febrer de l'any 1976.[3][1] Per fer la presa s'utilitzà formigó que conté còdols de diverses mides i, per alguns acabats, s'utilitzà formigó armat.

S'hi pot practicar rem, tir amb arc i paintball.[4] El Museu de les Mines de Cercs ofereix una visita guiada a l'interior de la presa.[5]

Història[modifica]

El 1976 la seua construcció finalitzà després de ser iniciada el 1970, per ordre del govern espanyol i la Confederación HIdrográfica del Pirineo Oriental seguint la sol·licitud feta el 1947 per part dels usuaris del riu Llobregat. Aquesta construcció seguia els interessos de l'abastiment d'aigua per a Barcelona i el seus voltants metropolitans, regular el cabal del riu per a garantir recs i aprofitaments industrials de les persones que hi viuen més avall.[6] L'embassament suposà que els pobles Miralles, La Baells i Sant Salvador de la Vedella, els tres del municipi de Cercs, quedaren enfonsats.[7]

El 2002 els berguedans reivindicaren interessos propis sobre l'embassament fent que eixe any es celebrara el Festival del Riu, que més tard s'anomenà Festival de La Baells. L'Agència Catalana de l'Aigua reformà el festival fent que durarà en compte d'un cap de setmana, des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre.[6] El 2015 la Via blava de La Baells fou integrada al projecte de Vies Braves de la Costa Brava.[2]

Dades[modifica]

  • Aigua embassada (2008): 106 hm³[8]
  • Aigua embassada (2009): 92 hm³[8]
  • Aigua embassada (2015): 115 hm³[9]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Colomer, Rosa «La Baells: on el riu Llobregat s'eixampla». Pànxing Pirineus, 25, 2015, pàg. 43-47.