Cementiri Vell d'Esplugues de Llobregat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri i parish cemetery (en)   | |||
| Construcció | XIX (1854) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Esplugues de Llobregat | |||
| Localització | Camí Cementiri Vell. Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Capella | ||||
| Identificador | IPAC: 18860 | |||
| BCIL | ||||
| Tomba d'en Josep Pujol | ||||
| Identificador | IPAC: 18861 | |||
| BCIL | ||||
| Panteó Pujol | ||||
| Identificador | IPAC: 18862 | |||
| BCIL | ||||
| Pietat | ||||
| Identificador | IPAC: 18864 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Parròquia de Santa Maria Magdalena | |||
El Cementiri Vell o Cementiri Parroquial, d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és el cementiri de la parròquia de Santa Maria Magdalena. Construït el 1854, el recinte, la capella i alguns panteons destacats estan protegits com a béns culturals d'interès local (BCIL).
Descripció[modifica]
És un recinte de planta rectangular dividit en dues àrees: una de privada amb panteons de la família Pujol, i una de pública amb nínxols i panteons. En un extrem hi ha la capella del cementiri. El recinte està tancat per un mur de pedra amb un portal que té la inscripció "Cementiri Parroquial" sobre d'un arc.[1]
Al recinte privat hi destaquen tres panteons declarats BCIL: família Pujol Baucis, família Pujol Colom i família Garí Arana. Al recinte públic també està declarat BCIL l'escultura Pietat del panteó de Ramon de Sentmenat.
Panteó de la família Pujol Baucis[modifica]
Hi són enterrats Pau Pujol i Franquesa (1792-1866) i Rita Baucis i Baltà (1794-1873).[1] És un panteó familiar compost per una gran llosa inclinada que es recolza en un mur que té dos medallons amb creus gregues i és rematat per una cornisa i als seus extrems, dos motius vegetals que alhora destaquen el lloc que ocupen dues figures antropomorfes d'arrel clàssica, flanquejant la gran llosa de pedra. Es tracta d'un home i una dona, molt possiblement, al·legories amb un sentit funerari.[2]
Panteó de la família Pujol Colom[modifica]
Hi són enterrats Josep Pujol i Baucis (1855-1873), Rosa Colom i Sanfeliu (?- 1904) i Josep Pujol i Colom (1855-1927).[1] La tomba està formada per un paral·lelepípede ornamentat amb relleus a les quatre cares i cobert per un cos a quatre aigües. Als costats rectangulars hi ha tot d'inscripcions: Rosa Colom ad Joseph Pujol et Colom// Uxor filiusque nioerantes // N.P.M. (primera cara); Hic Jacet// Joseph Pujol et Bauacis// Obiit// XVII MAII MDCCCLXXIII// R.I.P. (segona cara). A la resta hi ha baixos relleus inscrits en formes romboïdals.[3]
Completa el conjunt un grup escultòric amb una creu que segueix la tipologia de les creus de terme i un putto assegut als peus de la creu, que porta a les mans una cartel·la, avui il·legible.[3]
Panteó de la família Garí Arana[modifica]
Hi són enterrats Jordi Garí i Pilar Arana. El panteó és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch que ja havia construït per a la família la Casa Garí d'Argentona.[1]
És una tomba força senzilla composta per una gran llosa sense ornaments i una altra de dimensions més reduïdes al damunt de la inscripció: Garí Arana. El conjunt és encapçalat per un basament de pedra sobre el que s'alça una columna de fust circular llis acabat en forma prismàtica i cenyida per una faixa de ferro forjat. Damunt hi ha una creu, també de ferro forjat, amb la imatge del crucificat de pedra.[4]
Panteó de Ramon de Sentmenat[modifica]
Té un grup escultòric de marbre blanc que representa la Pietat. La Verge, alçant el rostre cap al cel, subjecta el cos ja mort del seu fill. Estan sobre una base rectangular. Destaca el contrast aparent entre les dues figures. La Verge porta una túnica que li cobreix fins i tot el cap, té la mirada i expressió de dolor força marcada. El fill, en canvi, cau, ja mort. El seu cos nu està força ben treballat. És la primera obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat per a la tomba del seu fill, feta aquell mateix any. En aquelles circumstàncies va voler dotar a la tomba de quelcom de singular. Aleshores començà a treballar el marbre i esculpí aquesta obra.[5]
Capella[modifica]
La capella és petita, de planta quadrada, amb una cúpula. Presenta un interior decorat amb estucs, força deteriorats, reproduint motius clàssics. Es conserven interessants enterraments del segle passat, que responen a la tipologia funerària de l'època.[6]
Al cementiri, també hi ha el panteó familiar dels Milà; en ell, entre d'altres, hi ha enterrats el polític Josep Maria Milà i Camps, l'arquitecte Alfons Milà i Sagnier i l'advocat José Luis Milà Sagnier.
Història[modifica]
L'epidèmia de còlera que el 1854 afectà Barcelona i la seva rodalia va fer que l'Ajuntament d'Esplugues es reunís amb la Junta de Sanitat (2 de febrer de 1854) per tal de decidir la creació d'un nou cementiri. S'acordà comprar el terreny a la Junta de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 10 de desembre de 1854 es beneí la terra i es col·locà la creu. El 30 d'octubre de 1855 fou beneïda la capella i la campana.[6]
Pau Pujol i Franquesa, el propietari del Mas Colomer, després Monestir de Montsió, i bona part de terres del nucli antic del municipi, va decidir construir un recinte adossat al cementiri per a la seva família i descendents. Popularment es coneixia el recinte privat com "el cementiri dels senyors".[1]
Durant la Segona República el cementiri va ser confiscat i secularitzat. La capella es va convertir en una sala d'autòpsies.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri Vell d'Esplugues de Llobregat |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cementiri Parroquial». Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental d'Esplugues de Llobregat. Diputació de Barcelona. [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Panteó Pujol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Tomba d'en Josep Pujol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Tomba Cari Arana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Pietat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ 6,0 6,1 «Cementiri Vell d'Esplugues de Llobregat: Capella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2012].