Papaveràcies
Papaveraceae  | |
|---|---|
 Rosella | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Papaveraceae Juss., 1789 |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Fumariaceae Pteridophyllaceae
|
| Tipus | Papaver |
.svg){kind=icon}
.jpg)
Les papaveràcies (Papaveraceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les ranunculals (Ranunculales),[1] dins del clade de les eudicotiledònies.[2] Conté unes més de 1.000 espècies, agrupades en 43 gèneres.[3] És una família de distribució cosmopolita, tot i que la majoria de les espècies s'hi troben a l'hemisferi nord.[4]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies anuals, biennals o perennes, arbusts o arbres petits, hi ha espècies que tenen làtex a laticífers arreu, excepció feta de les llavors. Les fulles acostumen a ser lobades o seccionades, sense estípules i acostumen a disposar-se en espirar o de manera suboposada. Les flors poden ser solitàries o agrupar-se en inflorescències cimoses, són hermafrodites, el periant és heteroclamidi. El calze té dos o tres sèpals, sovint caducs, i la corol·la dos verticils, cadascun acostuma a tenir dos o tres pètals. A l'androceu acostuma a haver-hi nombrosos estams, de vegades amb nectaris a la base, amb anteres basifixes amb una o dues teques. El gineceu és sincàrpic, format per la fusió d'entre 2 i 20 carpels, habitualment amb un sol estil i un únic estigma, l'ovari és súper, habitualment unilocular, amb un nombre d'òvuls per carpel d'entre 1 i molts, la seva placentació acostuma a ser parietal. El fruit acostuma a ser una càpsula amb dehiscència longitudinal o poricida.[5]{sfn|Kadereit|1993|p=494}}
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[6][7]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 43 gèneres següents:[3]
- Adlumia Raf. ex DC.
- Arctomecon Torr. & Frém.
- Argemone L.
- Bocconia Plum. ex L.
- Canbya Parry ex A.Gray
- Capnoides Tourn. ex Adans.
- Cathcartia Hook.f.
- Ceratocapnos Durieu
- Chelidonium L.
- Coreanomecon Nakai
- Corydalis DC.
- Cryptocapnos Rech.f.
- Cysticapnos Mill.
- Dactylicapnos Wall.
- Dendromecon Benth.
- Dicentra Bernh.
- Dicranostigma Hook.f. & Thomson
- Ehrendorferia Fukuhara & Lidén
- Eomecon Hance
- Eschscholzia Cham.
- Fumaria Tourn. ex L.
- Fumariola Korsh.
- Glaucium Mill.
- Hunnemannia Sweet
- Hylomecon Maxim.
- Hypecoum Tourn. ex L.
- Ichtyoselmis Lidén & T.Fukuhara
- Lamprocapnos Endl.
- Macleaya R.Br.
- Meconella Nutt.
- Meconopsis Vig.
- Oreomecon Banfi, Bartolucci, J.-M.Tison & Galasso
- Papaver L.
- Platycapnos (DC.) Bernh.
- Platystemon Benth.
- Platystigma Benth.
- Pseudo-fumaria Medik.
- Pteridophyllum Siebold & Zucc.
- Roemeria Medik.
- Romneya Harv.
- Rupicapnos Pomel
- Sanguinaria Dill. ex L.
- Sarcocapnos DC.
Usos
[modifica]Moltes espècies es conreen en jardineria per les flors que fan, i algunes contenen alcaloides, és notable el cascall (Papaver somniferum) font de l'opi, molt útil en medicina però també font de narcòtics addictius com ara l'heroina, també se n'obté la morfina i d'altres alcaloides.[4] Per aquesta raó a la majoria de països el seu conreu o és il·legal o està estrictament controlat per la llei.
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 16.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 «Papaveraceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2026].
- ↑ 4,0 4,1 Simpson, 2019, p. 290.
- ↑ Simpson, 2019, p. 288.
- ↑ «Papaveraceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 235.
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Simpson, Michael G. Plant Systematics (en anglès). 3a. ed.. Academic Press, 2019. ISBN 978-0-12-812628-8.
- Kadereit, J. W.. «Papaveraceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. II. Springer, 1993, p. 494-506. DOI 10.1007/978-3-662-02899-5. ISBN 978-3-642-08141-5.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
