Parany de l'elefant
No s'ha de confondre amb Gambit elefant. |
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
El parany de l'elefant o trampa de l'elefant és un parany d'obertura d'escacs que implica una temptativa incorrecta de banda de les blanques per guanyar un peó en una variant popular del gambit de dama refusat. Nombrosos jugadors aficionats hi han caigut. La primera partida en què es va produir sembla que fou una entre Karl Mayet i Daniel Harrwitz, a Berlín el 1848:
- 1. d4 d5
- 2. c4 e6
- 3. Cc3 Cf6
- 4. Ag5 Cbd7
Aquest ordre de moviments indica generalment que les negres tenen la intenció de jugar la defensa Cambridge-Spings en cas de 5.Cf3 c6 6.e3 Da5, tot i que també poden conduir a la defensa ortodoxa si les negres fessin ...Ae7. La defensa Cambridge-Springs no havia estat encara posada en pràctica en el moment de la partida Mayet-Harrwitz.
Les negres han parat una trampa: si les blanques volen guanyar un peó amb:
- 5. cxd5 exd5
- 6. Cxd5??
Les blanques pensen que el Cf6 està clavat, i per tant, no pot reprendre.
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
- 6. ... Cxd5!
- 7. Axd8 Ab4+
Les negres recuperen la dama, ja que les blanques només tenen un moviment legal:
- 8. Dd2 Axd2+ (Harrwitz va jugar la també bona 8...Rxd8, seguida de 9...Axd2+)
- 9. Rxd2 Rxd8
i les negres han guanyat una peça.
Existeixen nombroses variants més refinades basades en aquest mecanisme, com per exemple la que surt en una partida atribuïda per Albéric O'Kelly de Galway[1] a Reuben Fine (amb blanques) contra Mikhaïl Iudóvitx que s'hauria jugat el 1938 a l'URSS.[2] De tota manera, la partida donada per O'Kelly de Galway transposa a partir de la 7a jugada a la partida (autèntica) següent:
Bachar Kouatly - Emmanuel Preissmann, Sainte-Maxime (França), 1982 :
1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. Cf3 c5 4. Cc3 cxd4 5. Cxd4 d5 6. Ag5 e5 7. Cdb5 a6! 8. Cxd5? axb5!! 9. Cxf6+ Dxf6!! 10. Axf6 Ab4+ 11. Dd2 Axd2+ 12. Rxd2 gxf6 0-1.
Notes i referències
[modifica]- ↑ dins la seva obra Les leçons d'un champion: Progresser rapidement, Grasset/Europe Échecs, 1984, p. 92-93
- ↑ «Partida Fine-Iudóvitx, 1937». chessgames.com. [Consulta: 10 juny 2012].[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- (anglès) Leonard Barden, Play Better Chess, Revised Edition, Treasure Press 1987, p. 24.
- (francès) Albéric O'Kelly de Galway, Les leçons d'un champion: Progresser rapidement, Grasset/Europe Échecs, 1984, ISBN 2-246-33091-2
Enllaços externs
[modifica]- «Partida Mayet-Harrwitz, 1848». chessgames.com. [Consulta: 10 juny 2012].[Enllaç no actiu]