París-Tours
.jpg) | |
| Detalls de la cursa | |
|---|---|
| Data | octubre |
| Regió |  França |
| Nom català | París-Tours |
| Nom local | Paris-Tours |
| Disciplina | carretera |
| Tipus | cursa d'un dia |
| Organitzador | ASO |
| Web | https://www.paris-tours.fr/en/  |
| Història | |
| Primera edició | 1896 |
| Edicions | 118 (fins al 2024) |
| Primer vencedor | Eugène Prévost (FRA) |
| Més triomfs | 3 victòries  Gustave Danneels (BEL) Paul Maye (FRA) Guido Reybroeck (BEL)  Erik Zabel (GER) |
| Darrer vencedor | Christophe Laporte (FRA) |
 París-Tours 2024 | |
La París-Tours és una clàssica ciclista que se celebra anualment a l'octubre i que en els últims anys ha anat de Saint Arnould en Yvelines a Tours, amb un recorregut molt pla que quasi sempre afavoreix els esprínters, que solen triomfar en un esprint massiu de l'Avenue Grammont a Tours, una llarga avinguda de 3 quilòmetres de longitud. Per això és coneguda també com la Clàssica dels esprínters.
La cursa
[modifica]El rècord de més victòries a la París-Tours és de tres, un rècord compartit per quatre ciclistes: Gustave Danneels (1934, 1936 i 1937), Paul Maye (1941, 1942 i 1945), Guido Reybroeck (1964, 1966 i 1968) i Erik Zabel (1994, 2003 i 2005). Eddy Merckx no va guanyar mai la París-Tours; hauria d'haver guanyat el 1968, però va cedir la victòria al seu company d'equip Guido Reybroeck per agrair-li el seu ajut al llarg de la temporada. Un alemany quasi desconegut, Erik Zabel, va aconseguir la seva primera gran victòria a la París-Tours del 1994. Zabel va arribar a ser un dels millors esprínters de tots els temps, guanyant el maillot verd del Tour de França sis vegades consecutives. Va tornar a guanyar la cursa el 2003 i el 2005. En els últims anys, ciclistes com Jacky Durand, Andrea Tafi, Marc Wauters, Richard Virenque o Erik Dekker han guanyat la cursa en escapada o en un grup reduït.
El doblet de la Tardor
[modifica]El doblet de la Tardor és guanyar la París-Tours i la Volta a Llombardia en el mateix any, dues curses que se celebren amb una setmana de diferència. Com que les curses són molt diferents, la francesa més apta pels esprínters, i la italiana pels escaladors, és molt difícil aconseguir el doblet. Només quatre ciclistes ho han aconseguit; els belgues Philippe Thys, el 1917, Rik van Looy, el 1959 i Philippe Gilbert, el 2009; i l'holandès Jo de Roo en dues ocasions, 1962 i 1963.
Palmarès
[modifica]
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Enllaços externs
[modifica]
- Web oficial de la cursa (francès)
1896 · 1901 · 1906 · 1907 · 1908 · 1909 · 1910 · 1911 · 1912 · 1913 · 1914 · 1917 · 1918 · 1919 · 1920 · 1921 · 1922 · 1923 · 1924 · 1925 · 1926 · 1927 · 1928 · 1929 · 1930 · 1931 · 1932 · 1933 · 1934 · 1935 · 1936 · 1937 · 1938 · 1939 · 1941 · 1942 · 1943 · 1944 · 1945 · 1946 · 1947 · 1948 · 1949 · 1950 · 1951 · 1952 · 1953 · 1954 · 1955 · 1956 · 1957 · 1958 · 1959 · 1960 · 1961 · 1962 · 1963 · 1964 · 1965 · 1966 · 1967 · 1968 · 1969 · 1970 · 1971 · 1972 · 1973 · 1974 · 1975 · 1976 · 1977 · 1978 · 1979 · 1980 · 1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 · 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 · 2021 · 2022 · 2023 · 2024 |
