Vés al contingut

Parròquia de Sant Pacià

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Parròquia de Sant Pacià
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Part deSant Andreu Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoan Torras i Guardiola Modifica el valor a Wikidata
Construcció1876 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic
neogòtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud28 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona, Sant Andreu (Barcelonès) i Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer de les Monges, 27, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 53″ N, 2° 11′ 15″ E / 41.431472°N,2.1876°E / 41.431472; 2.1876
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC43762 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb elements d'interès
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

La Parròquia de Sant Pacià és una església de l'historicisme neogòtic de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Les religioses de Jesús-Maria van encarregar el projecte a l'arquitecte i mestre d'obres Joan Torras i Guardiola, originari de Sant Andreu del Palomar.[1]

L'església adopta una solució de llenguatge goticista, el qual va caracteritzar bona part del segle xix, especialment a partir dels anys quaranta. És de nau única, amb voltes ogivals nervades i amb finestrals alts d'arc apuntat. Els murs són de maçoneria recolzats sobre contraforts, seguint les solucions constructives del període gòtic. El cor es va situar als peus de l'església, amb l'afegit d'un absis de base poligonal i completant el conjunt amb un campanar de gran alçada.[1]

Antoni Gaudí, alumne de Joan Torras, es va incorporar a l'equip i va dissenyar el paviment, el conjunt de mosaics de dibuixos geomètrics, els aparells d'enllumenat i el mobiliari per a l'escola. Probablement, tal com detalla Joan Bassegoda i Nonell, és la primera obra de Gaudí, però alguns d'aquests elements s'han perdut.[1]

Història[modifica]

Antigament la parròquia de Sant Pacià formava part d'un conjunt propietat de la congregació de religioses de Jesús Maria que es va instal·lar en uns terrenys de la masia de can Badaló a finals de la dècada de 1850. L'església es va començar a construir més tard, a partir del 1876, i es va inaugurar el 1881. El 1890 es va vendre tot el complex a l'ordre dels germans maristes on s'hi va instal·lar també una escola per a nois i altres dependències del convent. Durant la Setmana Tràgica, l'any 1909, es va incendiar i després el recinte va ser parcel·lat i venut. A partir del 1922, any en el qual es construí el campanar, va reprendre les funcions de culte. Finalment, a partir del 1929 va passar a ser parròquia. (Barcelona : Sant Andreu de Palomar, recull gràfic 1880-1976, 2012, p. 82-84).[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parròquia de Sant Pacià
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Parròquia de Sant Pacià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2017].