Patty Hearst

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPatty Hearst

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Patricia Campbell Hearst Modifica el valor a Wikidata
20 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsTania (1974–1975) Modifica el valor a Wikidata
FormacióCrystal Springs Uplands School
Menlo College (en) Tradueix
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Santa Catalina School (en) Tradueix
Sacred Heart Preparatory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de cinema, atracadora de bancs, socialité, guionista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLydia Hearst-Shaw Modifica el valor a Wikidata
ParesRandolph Apperson Hearst (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Catherine Wood Campbell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAnne Hearst Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
4 febrer 1974-setembre 1975segrest Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0372553 Allocine: 104343 Allmovie: p31417 TMDB.org: 77242 Modifica el valor a Wikidata

Patricia Campbell Hearst (San Francisco, 20 de febrer de 1954)[1] és una escriptora i actriu nord-americana, neta del magnat editorial William Randolph Hearst. Es va fer famosa internacionalment arran del seu segrest l'any 1974 per l'Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament. Dinou mesos després de la seva desaparició fou trobada i arrestada, perquè en aquell moment era fugitiva per crims comesos juntament amb el grup que l'havia segrestada. Fou detinguda, i es va especular que els recursos de la seva família li permetrien eludir la presó.

Al judici, l'acusació va suggerir que Hearst havia passat a ser membre de l'Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament per voluntat pròpia. No obstant, va testificar que l'havien violada i amenaçada de mort mentre era en captivitat. El 1976 va ser declarada culpable d'atracar un banc i la van sentenciar a 35 anys de presó, que després es van reduir a set anys. La sentència va ser commutada pel president Jimmy Carter, i el president Bill Clinton li va donar el perdó.

Referències[modifica]