Institut Peabody
 | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| ||||
| Epònim | George Peabody | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Conservatori de música | |||
| Construcció | 1857 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Baltimore (Maryland) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | George Peabody | |||
| Lloc web | peabody.jhu.edu | |||
  | ||||
L ' Institut Peabody (Peabody Institute), ubicat a Baltimore, Maryland, Estats Units, és un Conservatori de Música de la Universitat Johns Hopkins.[1]
Història[modifica]
El Peabody Institute és el conservatori de música més antic dels Estats Units, entre els que encara funcionen. L'institut va ser fundat el 1857 pel filantrop George Peabody.[2]
El lloc va ser dissenyat per l'arquitecte George Edmund Lind i va ser inaugurat el 1866, degut a la guerra civil nord-americana. Des del 1977, el conservatori forma part de la Universitat Johns Hopkins, una de les universitats més prestigioses.[3]
Així, els estudiants tenen l’oportunitat de seguir disciplines en ciències humanes. L'institut ofereix als estudiants l'oportunitat de cursar un màster i un doctorat en disciplines de música.0-7385-4238-5
El departament d’Història de la Música va ser fundat pel pianista Piero Weiss.
Dues biblioteques importants s’associen a l’Peabody Institute:
- George Peabody Library [Biblioteca George Peabody], que des del 1967 és la biblioteca de Baltimore;
- Arthur Friedheim Library [Biblioteca Arthur Friedheim], una biblioteca especialitzada que conté més de 100.000 volums sobre música, partitures musicals i enregistraments sonors.
Estudiants famosos[modifica]
- Tori Amos
- Dominick argento
- James Allen Gähres
- Philip Glass [4]
- Hilary Hahn
- Michael Hedges
- Kevin Kenner
- Rebecca Pichet
- Andre Watts
- Eugenie Kuffler
- Hiroko sasaki
Professors[modifica]
- Diran Alexanian, violoncel
- Manuel Barrueco, guitarra
- George Frederick Boyle, piano
- Elliott Carter (1946-1948), composició
- Leon Fleisher, piano
- Asger Hamerik, director (1871-1898)
- Chen Yi, compositor (1996-1998)
- Ernest Hutcheson, piano
- Jean Eichelberger Ivey, composició, música electrònica
- Katharine Lucke (1875-1962), òrgan, composició
- Nicholas Maw (1935-2009), composició
- Gustav Meier, direcció d'orquestra
- Marina Piccinini, flauta
- Kevin Puts, composició
- Hollis Robbins, ciències humanes
- Berl Senofsky, violoncel
- John Shirley-Quirk, veu
- Emmanuel Wad, piano (1862-1940).
Referències[modifica]
- ↑ Holland, Bernard; Times, Special To the New York «The Peabody, Ready or Not, Is Pushed to Go Out on Its Own» (en anglès). The New York Times, 04-01-1990. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «GEORGE PEABODY.; Death of the Great Philanthropist--His Last Hours Passed in London--His Career and Benefactions.» (en anglès). The New York Times, 05-11-1869. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Peabody to Affilliate With Johns Hopkins» (en anglès). The New York Times, 01-01-1977. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Fadulu, Lola. «'I Expected to Have a Day Job for the Rest of My Life’» (en anglès), 20-04-2018. [Consulta: 6 setembre 2021].
Bibliografia[modifica]
- Universitat Johns Hopkins. Peabody Institute, The Peabody institut de la ciutat de Baltimore: cartes del fundador i articles relacionats amb la seva dedicació i la seva història, fins a l'1 de gener de 1868, Baltimore: Premsa de vapor de WK Boyle, 1868 (Llegir en línia)