Pelayo Meléndez
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1155  |
| Bisbe de Tui | |
| 30 juliol 1131 – 1155 ← Alfonso II – Isidoro → Diòcesi: bisbat de Tui | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1131 (Gregorià)–), prevere catòlic de ritu romà |
| Consagració | Paio Mendes |
Pelayo Meléndez (Tui, m. 1155) va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui entre 1130 i 1155.
Es coneix el seu cognom a través d'un document on se cita el seu germà, Suero Meléndez. Va ser consagrat com a bisbe per part de l'arquebisbe Pelayo de Braga l'any 1130.[1] Va ser l'impulsor de les obres de la catedral, iniciades en el mandat del bisbe anterior. Durant aquest període també es va edificar la casa episcopal al costat de la torre d'Alfons VII.[2] Va introduir a la canònica de la catedral l'orde i la regla de Sant Agustí.[3] Així mateix, Pelayo, juntament amb el seu germà Suero i altres parents, va restaurar el monestir de San Salvador de Barrantes.[4] El bisbat va rebre, a més, diverses terres i senyories per part de la monarquia.[5] Indica Flórez que, durant el seu mandat, la vila de Tui va ser ocupada per Alfons I de Portugal, i en compensació per les destrosses de la guerra, va donar al bisbat la vila de Vinea.[6]
D'acord amb la documentació conservada, Pelayo va morir l'any 1155.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Flórez, 1798, p. 79.
- ↑ Manso Porto, Carmen «Reflexiones sobre la catedral románica y gótica de Santa María de Tui». Abrente, núm. 44, 2012, pàg. 85.
- ↑ Flórez, 1798, p. 82.
- ↑ Flórez, 1798, p. 87.
- ↑ Flórez, 1798, p. 85.
- ↑ Flórez, 1798, p. 81.
- ↑ Flórez, 1798, p. 88.
Bibliografia[modifica]
- Flórez, Enrique. España sagrada: theatro geographico-histórico de la Iglesia de España (en castellà). Tom XXII. Madrid: Oficina de la Viuda e Hijo de Marín, 1798.