Pentaclorofenol
 |
|
| Noms | |
|---|---|
| Nom IUPAC
2,3,4,5,6-Pentaclorofenol
|
|
| Altres noms
Santophen, Pentachlorol, Chlorophen, Chlon, Dowicide 7, Pentacon, Penwar, Sinituho, Penta
|
|
| Identificadors | |
87-86-5  |
|
| ChEBI | CHEBI:17642 |
| ChEMBL | ChEMBL75967 |
| ChemSpider | 967 |
|
InChI=1S/C6HCl5O/c7-1-2(8)4(10)6(12)5(11)3(1)9/h12H
Key: IZUPBVBPLAPZRR-UHFFFAOYSA-N InChI=1/C6HCl5O/c7-1-2(8)4(10)6(12)5(11)3(1)9/h12H
Key: IZUPBVBPLAPZRR-UHFFFAOYAG |
|
| Imatges Jmol-3D | Imatge |
| KEGG | C02575  < |
| PubChem | 992 |
|
Clc1c(O)c(Cl)c(Cl)c(Cl)c1Cl
|
|
| UNII | D9BSU0SE4T |
| Propietats | |
| C6HCl5O | |
| Massa molar | 266,34 |
| Aparença | Sòlid cristal·lí blanc |
| Olor | com de benzè[1] |
| Densitat | 1,978 g/cm3 at 22 °C |
| Punt de fusió | 190 a 191 °C (374 a 376 °F; 463 a 464 K) |
| Punt d'ebullició | 309–310 °C (588–590 °F; 582–583 K) (es descompon) |
| 0,020 g/L a 30 °C | |
| Pressió de vapor | 0,0001 mmHg (25°C)[1] |
| Perills | |
| Dosi o concentració letals (DL, CL): | |
|
DL50 (Dosi mediana)
|
117 mg/kg (ratolí, oral) 168 mg/kg (hàmster, oral) 17 mg/kg (rata, oral) 150 mg/kg (rata, oral)[2] |
|
DLLo (Dosi menor)
|
70 mg/kg (conill, oral)[2] |
|
CL50 (Concentració mediana)
|
355 mg/m3 (rata) 225 mg/m3 (ratolí)[2] |
| Límits d'exposició del NIOSH: | |
|
LEP (permissible)
|
TWA 0,5 mg/m3 [pell][1] |
|
LER (recomanat)
|
TWA 0,5 mg/m3 [pell][1] |
|
IPVS (perill immediat)
|
2.5 mg/m3[1] |
|
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
|
|
 verify (què és: / ?) |
|
| Infotaula de referències | |
El pentaclorofenol (PCP) és un compost organoclorat emprat com a pesticida i desinfectant. Va ser produït per primer cop als anys 30, i va ser comercialitzat sota diferents noms.[3] Es pot trobar en estat pur com en forma de sal sódica, la qual es dissol fàcilment en aigua.
Es pot produir mitjançant la cloració del fenol en presència d'un catalitzador d’alumini o triclor de ferro i a una temperatura propera als 200 °c.
El PCP s'ha emprat com a herbicida, insecticida, fungidica i d'altres. Però el seu ùs ha decaigut moltísim degut a la seva alta toxicitat i la seva poca biodegradació.[4]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentaclorofenol  |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0484». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Pentachlorophenol». Immediately Dangerous to Life and Health. National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
- ↑ «Consumer Factsheet on: Pentachlorophenol». United States Environmental Protection Agency, 28-11-2006. [Consulta: 26 febrer 2008].
- ↑ «Phenol Derivatives». Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley-VCH [Weinheim], 2000. DOI: 10.1002/14356007.a19_313.
|
