Pentaclorofenol
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 | |
| Substància química | compost químic i fungicida |
|---|---|
| Massa molecular | 265,844 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₆HCl₅O |
| SMILES canònic | Model 2D C1(=C(C(=C(C(=C1Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)O |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,98 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 0,001 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F) |
| Punt de fusió | 374 °F 172,5 °C |
| Punt de descomposició | 309 °C |
| Pressió de vapor | 0,0001 mm Hg (a 25 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició promig ponderat en el temps | 0,5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| IDLH | 2,5 mg/m³ |
 | |
El pentaclorofenol (PCP) és un compost organoclorat emprat com a pesticida i desinfectant. Va ser produït per primer cop als anys 30, i va ser comercialitzat sota diferents noms.[1] Es pot trobar en estat pur com en forma de sal sódica, la qual es dissol fàcilment en aigua.
Es pot produir mitjançant la cloració del fenol en presència d'un catalitzador d’alumini o triclor de ferro i a una temperatura propera als 200 °c.
El PCP s'ha emprat com a herbicida, insecticida, fungidica i d'altres. Però el seu ùs ha decaigut moltísim degut a la seva alta toxicitat i la seva poca biodegradació.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentaclorofenol |
- ↑ «Consumer Factsheet on: Pentachlorophenol». United States Environmental Protection Agency, 28-11-2006. [Consulta: 26 febrer 2008].
- ↑ «Phenol Derivatives». Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley-VCH [Weinheim], 2000. DOI: 10.1002/14356007.a19_313.
