Pepe Beúnza

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pepe Beunza)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPepe Beúnza
Pepe Beunza Utrech 1970.jpg
L'any 1970 a Utrech durant la preparació de la campanya de suport a la seva declaració d'objecció de consciència
Dades biogràfiques
Naixement José Luis Beunza
1947
Beas de Segura, Jaén, Andalusia
Ciutadania Espanya
Religió cristianisme
Educació enginyer agrícola (Universitat de València)
Es coneix per Primer objector per motius polítics de l'Estat Espanyol.
Activitat professional
Ocupació Tècnic a l'Escola-taller d'Agricultura de Caldes de Montbui i al Parc Natural del Montnegre i el Corredor

Lloc web http://pepebeunza.wordpress.com
Notes
Membre de Nova-CIS i del Col·lectiu Pau i Treva
Modifica dades a Wikidata

Pepe Beúnza (Beas de Segura, Jaén, 1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caràcter polític (és a dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà catòlic), com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Aviat es traslladà a València, a causa de l'ofici del seu pare –notari–, on féu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola. Viatjà per Europa i el 1963 visità la Comunitat de l'Arca, on entrà en contacte amb Lanza del Vasto. Així es va introduir en la no-violència.

El gener de 1971, ja preparat, es presentà a la caserna i es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà. El 23 d’abril, en un Consell de guerra, se'l jutjà per desobediència i se l'envià durant gairebé dos anys a la presó de Jaén, que era de presos polítics, a complir la condemna. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la qual participà Gonzalo Arias. Acabada la condemna, Pepe Beúnza i diversos companys, muntaren un servei civil al barri d'Orriols de València. Llavors, per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar, fou jutjat en un nou consell de guerra per deserció, se l'empresonà de nou durant dos mesos i a continuació se l'envià durant 18 mesos a un batalló disciplinari de la legió al Sàhara.

El 1975 es traslladà a Catalunya, formant part del grup d'objectors de Can Serra, que foren detinguts i empresonats al Castell de Figueres. Llavors, amb la mort de Franco, es precipitaren ja els canvis, que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'antimilitarisme en què Pepe Beunza participà.

Pepe Beúnza va treballar durant 18 anys a la granja escola Torre Marimon de Caldes de Montbui –propietat de la Diputació de Barcelona–. I després com a tècnic al Parc Natural del Montnegre i el Corredor fins que es jubilà.

Se li concedí el Memorial Joan XXIII per la Pau (1970).[1] El 29 de febrer de 2012, Pepe va rebre el Premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.[2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lederach, John Paul. La Magrana. Els anomenats pacifistes: La no-violència a l'estat espanyol, 1983, p. 64-72. 
  • Navarro, Núria. «Pepe Beúnza». el Periòdico, 18-03-2012.
  • OLIVER, Pedro. Virus. La utopía insumisa de Pepe Beunza, 2002. ISBN 84-88455-08-9

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pepe Beúnza Modifica l'enllaç a Wikidata