Perícope

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Perícope (del grec περικοπη, "tall") és un fragment extret de certes obres literàries, especialment del Nou Testament, amb vista al seu estudi.[1]

Històricament i bibliogràficament el terme es fa servir per designar alguns evangeliaris abreujats que contenen només els passatges necessaris per a la missa, segons el calendari litúrgic. Són examples notables les perícopes d'Enric II, (ca. 1000-1012) i les perícopes de Salzburg (ca. 1020), exemples d'art otonià a la Il·luminació de Manuscrits.[2]

És també un concepte habitual a l'exegesi del Nou Testament. L'escola coneguda com a Història de les Formes ho fa servir per a referenciar unitats textuals que corresponen a tradicions autònomes sobre Jesús de Natzaret, utilitzades pels evangelistes de com a material per redactar els diferents Evangelis.

En retòrica[modifica | modifica el codi]

En retòrica, perícope és un concepte què designa un grup de versos amb un sentit unitari coherent.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Perícope». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Walther, Ingo F.; Wolf, Norbert. Codices Illustres: The World's Most Famous Illuminated Manuscripts, 400 to 1600 (en anglès). Taschen America Llc, 2005. ISBN 978-3-8228-4750-3 [Consulta: 6 desembre 2012]. 
  3. Meinolf Schumacher: ". Perikope" en Reallexikon der deutschen Literaturwissenschaft. Vol 3, editat per Jan-Dirk Müller, 43-45, Berlín i Nova York: Walter de Gruyter, 2003.