Vés al contingut

Perícope

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Perícope (del grec περικοπη, "retall") és un fragment extret de certes obres literàries, especialment del Nou Testament, amb vista al seu estudi.[1]

Històricament i bibliogràficament el terme es fa servir per designar alguns evangeliaris abreujats que contenen només els passatges necessaris per a la missa, segons el calendari litúrgic. Són examples notables les perícopes d'Enric II, (ca. 1000-1012) i les perícopes de Salzburg (ca. 1020), exemples d'art otonià a la Il·luminació de Manuscrits.[2]

És també un concepte habitual en l'exegesi del Nou Testament. L'escola coneguda com a història de les formes el fa servir per a referenciar unitats textuals que corresponen a tradicions autònomes sobre Jesús de Natzaret, utilitzades pels evangelistes com a material per redactar els diferents Evangelis.

En retòrica

[modifica]

En retòrica, perícope és un concepte què designa un grup de versos amb un sentit unitari coherent.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Perícope». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Walther, Ingo F.; Wolf, Norbert. Codices Illustres: The World's Most Famous Illuminated Manuscripts, 400 to 1600 (en anglès). Taschen America Llc, 2005. ISBN 978-3-8228-4750-3 [Consulta: 6 desembre 2012]. 
  3. Meinolf Schumacher: ". Perikope" en Reallexikon der deutschen Literaturwissenschaft. Vol 3, editat per Jan-Dirk Müller, 43-45, Berlín i Nova York: Walter de Gruyter, 2003.