Pere Bricfeus i Terns

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Bricfeus i Terns
Dades biogràfiques
Naixement 1670
Castellterçol
Mort 1724 (53/54 anys)
Activitat professional
Ocupació militar
Rang General
Modifica dades a Wikidata

Pere Bricfeus i Terns (Castellterçol 1670 - Viena 1724) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Nascut a Castellterçol, on els Bricfeus (la h que apareix en alguns documents es va afegir més tard) eren una de les famílies importants de la vila: el pare era paraire i negociant. En ser el vuitè fill, i el tercer mascle, marxà de primer a estudiar: obtingué el Doctorat en Lletres, i després es casà a Terrassa, on figura al voltant de l'any 1700 entre els pagesos rics del seu moment.

Enfrontat amb el poder establert a la vila terrassenca, on dominaven els borbònics, adoptà la causa austriacista i sufragà un regiment de voluntaris per defensar la causa de l'arxiduc Carles. El Consell de Cent de Barcelona, com era costum en aquell moment, li concedí el grau de coronel, amb tots els drets que això comportava.

Pere Bricfeus es va convertir en coronel del regiment de cavalleria Pere de Bricfeus que va sufragar ell mateix, i per això rebé la patent de coronel sense ser militar de carrera. Lluità a la Guerra de Successió, sempre al costat del seu amic Francesc Busquets i Mitjans, de la part forana de Terrassa, coronel d'infanteria, Ermengol Amill, Joan Vilar i Ferrer, i molts d'altres, sota el comandament d'Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, del qual ja no se separà fins a la capitulació de Cardona, el 18 de setembre del 1714.

Després de la capitulació, s'exilià a Viena, encara al costat dels anteriorment esmentats, i lluità contra els turcs als Balcans, juntament amb molts altres integrants d'aquest exèrcit català de l'interior.

Els seus descendents, però, tornaren a la vila natal del pare, i s'hi establiren almenys durant tres generacions. El fill, el nét i el besnét foren notaris de Castellterçol. Tots ells utilitzaren ja habitualment la hac en el cognom: Brichfeus, seguint la moda ortogràfica generalitzada en aquell moment de fer acabar amb aquesta lletra tots els noms que acabessin en consonant o tinguessin dues consonants juntes: Joseph, Bosch, Domènech...

A la Guerra Gran (1794) torna a sortir un Brichfeus, cap de guerrillers, lluitant contra els francesos.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). ISBN 978-84-95695-99-4.
  • BERENGUER i CASAL, Jacint: "Els oficials de l'exèrcit austriacista a l'exili. El cas de Francesc Busquets i Mitjans", Pedralbes, Revista d'Història Moderna, Universitat de Barcelona, núm. 32, 2012, p. 195 a 238.
  • BERENGUER, Jacint. Francesc Busquets i Mitjans. Coronel d'infanteria i exiliat austriacista. Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 2014 (Col·lecció Bofarull, 22). ISBN 978-84-232-0800-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]