Pere Jacint Morlà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
El Portal de Serrans en un quadre de Jeroni Jacint Espinosa, pintor coetani de Morlà. El poeta estigué empresonat en aquestes torres.

Pere Jacint Morlà (València, ? - València, c. 1656) va ser un eclesiàstic i poeta valencià del Barroc en llengua catalana i llengua castellana.[1] Les seves poesies i els seus col·loquis, la majoria compostos per a ser llegits en certàmens o festes parroquials, li valgueren una gran popularitat i prestigi a la València del seu temps.

Biografia[modifica]

Es conserven ben poques dades de la seua biografia: Antoni Ferrando i Francés [2] arreplega el testimoni de Josep Rodríguez,[3] que declara que Morlà nasqué a València, fill de llinatge insigne (son pare fou el jurisconsult Pere Agustí Morlà) i que fou beneficiat de la parròquia de Sant Martí, igual que un altre nom il·lustre de les nostres lletres, el també religiós Pere Joan Porcar. Un altre autor, Josep Maria Torres, consigna que Morlà estigué durant un temps empresonat a les Torres de Serrans, segurament "por una travesura y alguna frase que no debió sentar bien al virrey o capitán general de esta ciudad." [4]

Infotaula de personaPere Jacint Morlà
Modifica les dades a Wikidata

Pel que sembla, Morlà fou un defensor abrandat dels espectacles teatrals enfront de l'opinió contrària d'alguns moralistes de l'època com Lluís Crespí de Valldaura. Precisament d'una de les seues rèpliques a Crespí,[5] Antoni Ferrando extrau algunes dades interessants sobre la biografia de l'autor que ens ocupa: per exemple, que fou legitimat en les Corts de Montsó de 1626, que fou un gran admirador de l'obra del castellà Lope de Vega i que fou un gran consumidor de teatre, ja que confessava haver vist representades més de dues mil comèdies.[6]

Pel que sembla, cap a l'any 1656 Pere Jacint Morlà es trobava ja malalt, encara que continuava en actiu i escrivint. Així sembla demostrar-ho una carta escrita per Carles Vendrell, prevere i amic del poeta, i dirigida segurament al cavaller tortosí Francesc de la Torre:

"El amigo Morlà a estado enfermo, y oy se a levantado ya, escribe a Vmd. y le remite este bayle. Para la otra irá otra cossa nueva, y, si tiene salud, escrivirá al asumpto de Vmd., que está muy ganoso de servirle, sino que su poca salud no le da lugar a poder hazer lo que quisiera. Perdóneme Vmd. de la llaneza que como amigo le trato." [7]

Com que no coneixem dades biogràfiques ni obres de Morlà posteriors a l'any 1656, Ferrando [8] suposa que la mort de l'escriptor degué produir-se a València, durant aquest any o a començaments del següent.

Obra[modifica]

L'obra catalana de Morlà està formada per una cinquantena d'obres, totes en vers i la majoria pensades per ser recitades en públic, de vegades (en el cas dels col·loquis) amb la participació d'una altra persona que parla i replica a l'autor. Molt sovint es tracta de peces de circumstàncies que l'autor preparava per a participar en alguna justa poètica o en alguna festivitat en honor a algun sant, de mode que és freqüent trobar poemes que, després d'un primer moment humorístic, inclouen una lloança dedicada al sant o santa a qui va dedicat el certamen.

Tot i el seu caràcter predominantment satíric, Morlà a penes hi incideix en aspectes polítics concrets i no qüestiona mai el sistema; la seua finalitat explícita era la diversió del públic, i a tal fi utilitzava un llenguatge farcit d’expressions, imatges i paraules extretes de la vida quotidiana, sense defugir la descripció de situacions eròtiques i alguna obscenitat de tant en tant. És autor també d’algunes poesies i entremesos en castellà, i en aquesta llengua va escriure una Sátira en defensa de las comedias (València, 1649).[2]

Encara que la seua obra ha arribat fins a nosaltres de forma fragmentària, sembla que Morlà va ser un escriptor de molt de prestigi en la València de la seua època. L'escriptor fra Josep Rodríguez (1630 - 1703) s'hi refereix en termes ben elogiosos:

"Raro Poeta en nuestro Idioma! y el mayor, que hemos conocido, en concepto y facilidad, para Assumtos jocosos! sin faltarle aquel don, que llaman los Humanistas, Numen, para los Sèrios, y para los Sacros; assi en dicho Idioma, como en el general de España!

Escriviò en quantos Certamenes, y Academias, se celebraron en su tiempo; y siempre à la Devocion, sin aspirar à premios, ni competencias; y pudiera en lo segundo, porque todo lo acertava con primor; y pudiera en lo primero, porque todo lo merecia, sin agravio. Leìa, y pronunciava, con mucha gracia, y propiedad. Llevòse los aplausos mas generales; y pùblicos, porque eran sus versos, enseñança, y deleyte, para todos.

Las Funciones Poeticas, sin Papel suyo, ya Soliloquio, en algunas; yà Coloquios, en las mas; parece que, ò no hazian labor, ò se eclipsavan; porque indispensablemente, era el primer plato, el suyo, tan compuesto (con sal, y modestia) de vnos, ò otros sucessos, ò ignorados; ò no advertidos; modernos todos, que ocurrían en Valencia, en su Reyno, en la Monarquia, en Europa, y en el Mundo; que dexava deliciosísimo sabor en los oyentes, para mucho tiempo!" [9]

Un aspecte ben interessant de l'obra de Morlà és el seu paper com a iniciador del gènere valencià del col·loqui. Joaquim Martí i Mestre inclou a Morlà com un dels iniciadors insignes del gènere, juntament amb altres coetanis seus com ara el jurisconsult Llorenç Mateu i Sanç.[10]

El conjunt de la producció poètica de Morlà, dispersa en diversos manuscrits i totalment oblidada durant segles, ha estat editada modernament el 1995 pel professor Antoni Ferrando, qui classifica les obres poètiques de Morlà en tres grans subconjunts: poesies satírico-festives, col·loquis i peces de circumstàncies: [11]

Poesies satírico-festives[modifica]

A una devoció de monja que tenia Mossén Morlà i la tal la hi pegava

Siguidilles

Romanç

Al retiro i honestitat d'una ama d'un capellà

Queixes que fa un sant prevere, de les ames dels capellans, a la Mare de Déu

Lo que naix lladre de cor

Romanç que féu quan la seua presó

Redondilles

Somi de l'infern

Nit de carnestoltes

Romanç

Queixes al Sant Cristo de Santa Tecla per lo escolà, compostes en la justa de Santa Tecla

Octaves escrites en la justa de Sant Gregori

Dècimes a la festa que feren los cavallers de Montesa en lo Temple a la Puríssima Concepció

Lo portal dels jueus

A una festa que hi hagué en Sent Domingo

Queixes que fa Miquel de Susa, biscaí

Romanç en la justa poètica de Sent Domingo

Col·loquis[modifica]

Col·loqui entre Vendrell, Polop i Morlà en la justa de Sant Joan del Mercat

Col·loqui en la justa del Col·legi de Sant Tomàs

Col·loqui al Santíssim per a Gandia

Col·loqui en una justa poètica que hi hagué en la Mercé

Col·loqui en la festa de la Mercé

Col·loqui a la justa que feren en Sent Francés a les festes de Sent Bonaventura

Del col·loqui que lligguérem

Col·loqui en la festa de Sent Josep

Col·loqui entre Guillem "lo Curro" de Paiporta i Toni "lo Grenyut" de la creu desmotxada.

Col·loqui a les festes de Sent Vicent Ferrer entre Morlà i Maluenda

Ganes tinc d'en un col·loqui

Peces de circumstàncies[modifica]

A Vicent Joan Eixulve

Romanç a Sant Tomàs d'Aquino

A Francesc Gavaldà

A Marc Antoni Ortí

Romanç a Sant Vicent Ferrer

Referències[modifica]

  1. Escartí, Vicent Josep. «Escrits valencians del Barroc: textos i contextos d’una literatura en català, especialment en poesia». A: Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. vol. 1. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2006, p. 17-42. ISBN 9788484158455. 
  2. 2,0 2,1 Ferrando i Francés, Antoni. «Un poeta inèdit del Barroc valencià: Pere Jacint Morlà». A: Carlos Romero i Rossend Arqués, ed.. La cultura catalana tra l’Umanesimo e il Barocco. Padua: Programma, 1994, p. 295-319. 
  3. Rodríguez, José. Biblioteca Valenciana, 1747. 
  4. Torres, Josep Maria «Las Torres de Serranos». , 1883.
  5. Es tracta de l'obra "Sátira en defensa de las comedias que escribió mosén Pedro Morlà contra el sermón que predicó mosén Luís Crespí, datada el 1649 i descoberta per Henry Merimée.
  6. Ferrando i Francés, Antoni. Introducció a "Pere Jacint Morlà: Poesies i col·loquis". València: CEIC Alfons el Magnànim, 1995, p. 17. 
  7. Ferrando i Francés, Antoni: Op. Cit. Pàg. 18.
  8. Op. Cit. Pàg. 18
  9. Josep Rodríguez (1747) Biblioteca valenciana, citat per Antoni Ferrando i Francés (1995:10).
  10. Martí i Mestre, Joaquim. Introducció a "Col·loquis eròtico-burlescos del segle XVIII". València: CEIC Alfons el Magnànim, 1996, p. 11. ISBN 84-7822-182-4. 
  11. Op. Cit.