Pere Ramon I de Comenge
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 16 abril 1341 ↔ 17 octubre 1341  |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte de Comenge (1339–1341) |
| Cònjuge | Francesca de Fresensac |
| Fills | Pere Ramon II de Comenge, Joana de Comenge, Elionor de Comenge i Fresensac |
| Pares | Bernat VII de Comenge i Laura de Monfort |
| Germans | Cecília de Comenge, Elionor de Comenge, Bernat VIII de Comenge i Joan-Ramon de Comenge |
.svg) | |
Pere Ramon I (c. 1295 - 16 d'abril de 1341)[1] va ser senyor de Serrieres i, des de 1339, comte de Comenge.[2]
Era el segon fill de Laura de Montfort i del comte Bernat VII de Comenge, de qui en va heretar la senyoria (o vescomtat) de Serrieres a la seva mort.
Biografia[modifica]
Després de la mort del seu nebot, Joan de Comenge, el 1339 quan encara era un nen, les germanes del difunt van reclamar el comtat, però Pere Ramon es va referir al fet que l'herència per línia femenina no es practicava a Comenge i, havent aconseguit el suport del rei, es va establir en les seves noves possessions. A la font d'aquest conflicte successori hi havia també interessos polítics, ja que es temia que la sobirania del comtat de Comenge recaigués a la casa d'Aragó si finalment l'heretava Cecília de Comenge, germana gran de Joan. Cecília era l'hereva legal, però estava casada amb Jaume I d'Urgell, infant de la Corona d'Aragó.[3]
Per resoldre finalment aquest problema, va casar el seu fill amb Joana de Comenge, una de les contendents. Segons altres fonts, el casament va tenir lloc després de la mort de Pere Ramon I.
Poc després de l'accés al tron comtal, Pere Ramon va caure greument malalt i va morir. Tenia uns 46 anys.[1]
Núpcies i descendència[modifica]
Pere Ramon I es va casar el 1314 o el 1320 amb Francesca de Fresensac, (filla de Bernat VI d'Armagnac?), amb qui va tenir tres fills:[1]
- Pere Ramon II (m. 1375/1376) - futur comte de Comenge
- Elionor, casada amb Arnau Roger II de Pallars Sobirà (c. 1340) i després amb Gallard de La Mota (c. 1345)
- Joana, casada amb Geraud d'Armagnac, vescomte de Fesansaguet.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Pierre Raymond Ier de Comminges» (en francès). Geneanet. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ Higounet, 1984, p. 158.
- ↑ «Cecília, de Comenge». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 4 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
- Higounet, Charles. Le Comté de Comminges : De ses origines à son annexion à la Couronne (en francès). 2a (1a edició del 1949). Sent Gaudenç: L'Adret, 1984. ISBN 2-904458-05-0.