Pere de Montagut
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (mul) Petro de Monteacuto  segle XII |
| Mort | 28 gener 1232 |
| Causa de mort | apoplexia |
| 15è Gran mestre de l'orde del Temple | |
| 1219 – 28 gener 1232 ← Guillem de Chartres – Armand de Périgord → | |
| Mestre provincial de l'Ordre del Temple | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Cinquena Croada Setge de Damiata |
| Orde religiós | Orde del Temple |
| Família | |
| Pare | NN de Montagu |
| Germans | Garin de Montaigu |
 | |
Pere de Montagut va ser el quinzè Gran Mestre de l'Orde del Temple.
Originari de la Corona d'Aragó, va ser elegit com a Gran Mestre durant el setge de Damietta a 1218. No obstant això, el nou mestre va ser informat bastant després de la seva elecció, ja que el novembre de 1218 encara firma com prefecte de Provença i Aragó. Mor el 28 de gener de 1232.
A dir de les cròniques, era valent i hàbil en el combat. Hi ha moltes actes del seu mestratge, entre elles, la sentència emesa el mes d'agost de 1222 per Pelagi, bisbe d'Albano i llegat de la Santa Seu, respecte als béns situats en territori de Tir, en plet amb els canonges del Sant Sepulcre i la casa de l'Hospital.
El 1229, va rebutjar acompanyar Frederic II d'Alemanya, sobirà excomunicat.
Bibliografia
[modifica]- Demurger, Alain. Auge y caída de los Templarios. Barcelona: Ediciones Martínez Roca, 1986. ISBN 84-270-1024-9.
| Precedit per: Guillaume de Chartres |
 1219 - 1232 |
Succeït per: Armand de Périgord |