Pericrocotus
 Minivet flamíger 
♀ | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Campephagidae |
| Gènere | Pericrocotus F. Boie, 1826 Pericrocotus |
.svg){kind=icon}
Pericrocotus és un gènere d'ocells de la família dels campefàgids (Campephagidae) coneguts com "minivet". El formen quinze espècies que es troben principalment als boscos del sud i l'est d'Àsia. Són ocells força petits i esvelts, amb cues llargues i postura erecta. La majoria de les espècies tenen marques vermelles o grogues brillants. Totes les espècies mostren dimorfisme sexual, i el mascle sol tenir un plomatge de colors més brillants. S'alimenten principalment d'insectes, buscant aliment en grups a la capçada dels arbres.
Taxonomia i etimologia
[modifica]El gènere Pericrocotus va ser introduït el 1826 pel zoòleg alemany Friedrich Boie amb Muscicapa miniata (Temminck, 1822), el minivet de la Sonda com a espècie tipus.[1][2]
El nom del gènere combina el grec antic «περι/peri» que significa “molt” o “al voltant” i «κροκωτος/krokōtos» que significa “groc daurat” de «κροκος/krokos» que significa “safrà”.[3]
Pericrocotus és el clade basal (subfamília) dels cucuts; la següent seqüència segueix Jønsson et al. (2010); també H&M 4 i segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per quinze espècies:[4]
- Pericrocotus erythropygius - minivet ventreblanc.
- Pericrocotus albifrons - minivet de Myanmar.[Nota 1][5]
- Pericrocotus igneus - minivet ardent.
- Pericrocotus cinnamomeus - minivet menut.
- Pericrocotus solaris - minivet mandarí.
- Pericrocotus miniatus - minivet de la Sonda.
- Pericrocotus brevirostris - minivet beccurt.
- Pericrocotus lansbergei - minivet de l'illa de Flores.
- Pericrocotus ethologus - minivet cuallarg.
- Pericrocotus flammeus - minivet flamíger.
- Pericrocotus speciosus - minivet escarlata.[Nota 2][5]
- Pericrocotus divaricatus - minivet cendrós.
- Pericrocotus tegimae - minivet de les Ryukyu.
- Pericrocotus cantonensis - minivet de Swinhoe.
- Pericrocotus roseus - minivet rosat.[Nota 3][6]
Notes taxonòmiques
[modifica]- ↑ Pericrocotus albifrons es separa de P. erythropygius (Rasmussen & Anderton 2005).
- ↑ Pericrocotus speciosus es separa de P. flammeus.
- ↑ Tracta com a monotípica. Inclou l'híbrid ssp. "stanfordi".
Referències
[modifica]- ↑ Boie, Friedrich. Generalübersicht der ornithologischen Ordnungen, Familien und Gattungen. vol.19. Jena: Expedition der Isis, 1826, p. 969–981 [972].
- ↑ Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world. v.9. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1964, p. 207 [Consulta: 1r octubre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Pericrocotus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 1r octubre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Bristlehead, butcherbirds, woodswallows, Mottled Berryhunter, ioras, cuckooshrikes) – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 1r octubre 2025].
- 1 2 Rasmussen, Pamela C.; Anderton, John C. Birds of south Asia. 1: Field guide. 2. ed. Washington, DC: Smithsonian National Museum of Natural History [u.a.], 2012. ISBN 978-84-96553-86-6.
- ↑ Vaughan, R. E.; Jones, K. H.. Stray feathers. Journal of ornithology for India and its dependencies. v. 5. Calcuta: Allan Hume, 1877.
