Perspectiva cilíndrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Efecte de perspectiva cilíndrica mitjançant processament a la càmera. La foto original es fa amb una distància focal equivalent de 150 mm

La perspectiva cilíndrica és una forma de la distorsió causada per ull de peix i lents panoràmiques quins reprodueixen línies d'horitzontal recta damunt i sota el nivell d'eix de la lent mentre va torçar mentre reproduint línies d'horitzontal recta en nivell d'eix de la lent tan a seques. Això és també una característica comuna d'ample-angle anamorphic lents de menys que 40mm durada focal en cinematografia, així com la base per crear el 146-títol visió perifèrica de Cinerama quan projectat a un fer joc, cylindrically va torçar pantalla.

Factors que influeixen[modifica]

La distorsió de la perspectiva està influenciada per la relació entre dos factors: l'angle de visió en què la càmera capta la imatge i l'angle de visió en què es presenta o es veu la fotografia del subjecte.

Angle de visió[modifica]

Quan les fotografies es veuen a la distància de visió habitual, l'angle de visió en què es captura la imatge explica completament l'aparició de distorsió de la perspectiva. La suposició general que les fotografies "sense adreçar" no poden distorsionar una escena és incorrecta. La distorsió de la perspectiva és especialment notable en els retrats fets amb lents gran angular a distàncies curtes entre la càmera i el subjecte. Generalment donen una impressió desagradable, fent que el nas sembli massa gran respecte a la resta de la cara, i distorsionant l'expressió facial. Enquadrar el mateix subjecte de manera idèntica mentre s'utilitza un teleobjectiu moderat o un objectiu de focus llarg (amb un angle de visió estret) aplana la imatge a una perspectiva més afavoridora. És per aquest motiu que, per un 35 càmera mm, lents amb distàncies focals d'uns 85 a 135 mm es considera generalment bones lents de retrat. No obstant això, fa la diferència, si la fotografia es fa en paisatge o en retrat. A 50 La lent mm és adequada per fotografiar persones quan l'orientació és horitzontal. Per contra, l'ús de lents amb distàncies focals molt més llargues per als retrats provoca un aplanament més extrem dels trets facials, que també pot ser censurable per a l'espectador.[1]

Distància de visualització[modifica]

Quan es veu des de certa distància, els efectes de distorsió creats per l'angle de visió de la captura són evidents. Tanmateix, teòricament, si es veuen imatges que presenten una distorsió d'extensió (gran angular) a una distància més propera, ampliant així l'angle de visió de la presentació, aleshores el fenomen disminueix. De la mateixa manera, veure imatges que presenten distorsió de compressió (teleobjectiu) des d'una distància més gran, reduint així l'angle de visió de la presentació, redueix l'efecte. En ambdós casos, a una distància crítica, la distorsió aparent desapareix completament.

Exemples en imatges panoràmiques[modifica]

Una imatge panoràmica és la que mostra un panorama (del grec pan, tot, i horama, vista), usualment paisatgístic o arquitectònic, i que es distingeix per l'ampli horitzó visual que cobreix. La seva elaboració ha anat canviant a través del temps, des dels paisatges pintats en quadres, passant por la fotografia clàssica i la digital, fins a l'edició o fins i tot la creació completa d'imatges en el computador. Les possibilitats que el desenvolupament tecnològic ha donat a les imatges panoràmiques s'han expandit fins a permetre l'existència de mons virtuals tridimensionals, en els quals es pot ingressar i desplaçar-se per tal d'observar diferents punts de vista d'una mateixa escena.[2]

Vista panoràmica de Bödele prop de Dornbirn a Àustria amb una distorsió cilíndrica a la part inferior.
Vista panoràmica de les muntanyes de Lechquellen a Àustria amb una distorsió cilíndrica al cel.

Referències[modifica]