Pet de llop

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPet de llop
Lycoperdon perlatum
Single lycoperdon perlatum.jpg
Bolet
Píleu

[[Píleu|n.d. Tradueix]]

Himenòfor

[[Himenòfor|llis Tradueix]]

Làmina

[[Làmina (micologia)|sense Tradueix]]

Edibilitat

[[Gastronomia dels bolets|comestible amb reserves Tradueix]]

Estípit

[[Estípit (micologia)|peu nu Tradueix]]

Color de les espores

[[d:Q594187|marró Tradueix]]

Ecologia

[[sapròfit Tradueix]]

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereLycoperdon
EspècieLycoperdon perlatum
Pers., 1796
Modifica les dades a Wikidata

El pet de llop[1] (Lycoperdon perlatum del grec Lycos: llop; pérdon: pet; del llatí perlatus: emperlat) és un bolet comestible de l'ordre de les licoperdals (de la família dels Agaricaceae o Lycoperdaceae, segons els autors). També anomenat veixina de llop, veixinada de llop, pet de vella, pet de moro, bufa de bou, bufa de jai(a), bufa de monja, bufa del dimoni/diable, llufa (Rosselló), llufa de ca (Vallespir, Capcir), xilla de bou i fum a terra.

La varietat Lycoperdon pratense, dita senyals de llop o de ca (Mallorca), té forma de baldufa i la superfície coberta de papil·les, en forma de piràmide.

Descripció[modifica]

Arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom. No té làmines, cosa que li dificulta la disseminació d'espores.

Hàbitat[modifica]

Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent des de la primavera fins a final de la tardor.

Gastronomia[modifica]

És comestible de jove, quan la gleba és homogènia i blanca. Esdevenen no comestibles a mesura que s'envelleixen: la gleba es torna groguenca, i després es desenvolupa finalment en una massa polsosa d'espores de color verd oliva. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pet de llop Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.