Pet de llop

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPet de llop
Lycoperdon perlatum
Single lycoperdon perlatum.jpg
Bolet
Capell

n.d.

Himenòfor

llis

Enganxament de l'himeni

sense

Comestibilitat

comestible amb reserves

Vel

peu nu

Color de les espores

Color marró

Ecologia

sapròfit

Taxonomia
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Agaricaceae
Gènere Lycoperdon
Espècie Lycoperdon perlatum
Pers., 1796
Modifica dades a Wikidata

El pet de llop[1] (Lycoperdon perlatum del grec Lycos: llop; pérdon: pet; del llatí perlatus: emperlat) és un bolet comestible de l'ordre de les licoperdals (de la família dels Agaricaceae o Lycoperdaceae, segons els autors). També anomenat veixina de llop, veixinada de llop, pet de vella, pet de moro, bufa de bou, bufa de jai(a), bufa de monja, bufa del dimoni, llufa (Rosselló), llufa de ca (Vallespir, Capcir), xilla de bou i fum a terra.

La varietat Lycoperdon pratense, dita senyals de llop o de ca (Mallorca), té forma de baldufa i la superfície coberta de papil·les, en forma de piràmide.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom. No té làmines, cosa que li dificulta la disseminació d'espores.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent des de la primavera fins a final de la tardor.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

És comestible de jove, quan la gleba és homogènia i blanca. Esdevenen no comestibles a mesura que s'envelleixen: la gleba es torna groguenca, i després es desenvolupa finalment en una massa polsosa d'espores de color verd oliva. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pet de llop Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.