Pet de llop

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el bolet Lycoperdon perlatum. Vegeu-ne altres significats a «Pet de llop (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuPet de llop
Lycoperdon perlatum Modifica el valor a Wikidata
Single lycoperdon perlatum.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

n.d.

Himenòfor

llis

Làmina

sense

Edibilitat

comestible amb reserves

Estípit

peu nu

Color de les espores

marró

Ecologia

sapròfit

Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN122090665 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereLycoperdon
EspècieLycoperdon perlatum Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1796

El pet de llop[1] (Lycoperdon perlatum del grec Lycos: llop; pérdon: pet; del llatí perlatus: emperlat) és un bolet comestible de l'ordre de les licoperdals (de la família dels Agaricaceae o Lycoperdaceae, segons els autors). També anomenat veixina de llop, veixinada de llop, pet de vella, pet de moro, bufa de bou, bufa de jai(a), bufa de monja, bufa del dimoni/diable, llufa (Rosselló), llufa de ca (Vallespir, Capcir), xilla de bou i fum a terra.

La varietat Lycoperdon pratense, dita senyals de llop o de ca (Mallorca), té forma de baldufa i la superfície coberta de papil·les, en forma de piràmide.

Descripció[modifica]

Arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom. No té làmines, cosa que li dificulta la disseminació d'espores.

Hàbitat[modifica]

Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent des de la primavera fins a final de la tardor.

Gastronomia[modifica]

És comestible de jove, quan la gleba és homogènia i blanca. Esdevenen no comestibles a mesura que s'envelleixen: la gleba es torna groguenca, i després es desenvolupa finalment en una massa polsosa d'espores de color verd oliva. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pet de llop
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.