Petit oboè

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'instrument musicalPetit oboè
Hautbois musette bois de rose 19ème.JPG
Tipus oboe family instrument i instrument transpositor
Classificació Hornbostel-Sachs 422.112-71
Modifica dades a Wikidata

El Petit oboè o mussete és un instrument musical aeròfon de doble llengüeta i és una variant de la cornamussa, ja que és d'origen francès.

La mussete està composta per una bossa envoltada de seda o vellut, una manxa que serveix per inflar la bossa i fer sonar un chanter que té 6 forats i un bordó, a més té 4 barres de desplaçament que serveixen per ajustar l'afinació.[1]

A diferència de la cornamussa que designa instruments que reben l'aire mitjançant el buf amb l'ajuda d'un tub per insuflar l'aire, la musette s'aplica mitjançant una manxa d'aire que s'acciona amb el braç de l'executant de l'instrument.

En la classificació Hornsbostel – Sachs es troba en el grup 422.12 d'instruments de llengüeta doble.[2]

Història[modifica]

La musette durant el s. XVII va ser un instrument utilitzat per a tocar danses rústiques, com un tipus de dansa anomenat bransle que és troba en el primer tractar de l'instrument que tenim, de Borjon Scellery (Traité de la musette, Lyons, 1672/R). Es veu que l'instrument té un àmbit de 10 notes (de fa 4 a la 5) i barres de desplaçament en Fa i en Sib, Més endavant, el registre de la musette es va anar ampliant, tot coincidint amb amb la incorporació d'aquest instrument a la música de cambra.[3]

Devers el 1636-1637 es van afegir les primeres claus per poder dur a terme semitons. De, fet al mateix segle, Martin Hotteterre va afegir una segona barra de desplaçament amb sis claus que estaven en paral·lel a la primera i va estendre l'escala ascendentment.

La musette, sobretot les de disseny aristocràtic van aconseguir molta popularitat a França entre els segles XVII i principis del XVIII.[4]

Evolució i variants[modifica]

A Escòcia, Irlanda, i Gran Bretanya i altres parts de França, les barres de desplaçament s'anomenaven clarinets, però els chanters s'anomenaven oboes. Per exemple a Itàlia, tant els chanters com les barres de desplaçament s'anomenaven oboes. Hi podem distingir sis etapes de desenvolupament:

  1. Barres de desplaçament soles; dos chanters, un chanter i una barra de desplaçament una al costat de l'altre.
  2. Barres de desplaçament i chanters. El mateix sistema.
  3. Barres de desplaçament i chanters. El chanter separat de les barres de desplaçament.
  4. Només chanters. Una barra de desplaçament estirada al costat del chanter, la resta està separat.
  5. Només chanters. Una barra de desplaçament separada del chanter.
  6. Només chanters. Tres barres de desplaçament separades del chanter.

Les barres de desplaçament separades es troben a miniatures a partir del s.XIII. Probablement una raó va ser que la música occidental necessitava una barra de desplaçament que sonés una octava per davall de la tònica.[5]

Compositors[modifica]

La importància i la difusió de la musette va ser enorme i probablement comparable a la construcció del saxòfon o la introducció de la trompeta al món del jazz en aquell moment. Lully aviat ho va afegir en les seves orquestres d'Òpera i el rei Lluis XIV també va ballar ballet a la seva cort amb grups on hi formaven part musettes.

Entre els compositors que més van utilitzar aquest instrument en les seves obres trobam els germans Chédeville que van arreglar obres de grans compositors per aquest instrument, i a més van escriure concerts, duos galants, pastorals, així com Les Pantomimes italiennes, danses per a la Reial Acadèmia de dansa, escrites per a musette, fídula, flauta travessera i oboè.

Michel Corrette també va escriure per a cordes i musette, i d'altres com Montéclair, Lemaire, Dupuits, etc.[3]

Referències cronològiques[modifica]

Tot i que es troba l'instrument molt abans del que s'esmentarà, gran part de la informació sobre l'existència que trobam sobre aquest instrument està al voltant del segle XV-XVI. Al 1467 es troba que un cronista borgonyés mencionava que la mussete era un instrument molt dolç, referint-se a la seva sonoritat.

Més envant, al 1549 trobam que Joachim Du Bellay va escriure una ègloga que deia:

«Chante moy d'une musette bien resonante et d'une fluste bien jointe ces plaisants eclogues rustiques, à l'exemple de Théocrite et de Virgile»

Canta'm amb una musette que ressoni bé i amb una flauta ben feta s'uneix a les èglogues rústiques, com per exemple les de Théocrite i les de Virgile.

Sobre el 1615 – 1619 aproximadament sabem que la musette va ser tocada a l'escenari al Louvre.

La família Hotteterre[modifica]

La família Hotteterre va ser una ser una de les famílies de lutiers d'instruments de vent, instrumentistes i compositors que varen influir en el desenvolupament de la musette. Al s. XVII Jean Hotteterre i altres membres es varen traslladar de Normandia a França on van guanyar molta fama, no només com a lutiers, sinó també com a instrumentistes. Tenien una tenda d'instruments on es venien instruments com flageolets, fagots i musettes, entre d'altres.

A Jean Hotteterre el Vell se li atribueix una millora cap aquest instrument on l'instrument constava de dos chanters cilíndrics d'ivori o banús, amb claus de plata, així com un cilindre que tenia quatre barres de desplaçament. Segons Scellery al seu tractat per aquest instrument, Jean Hotteterre el Vell era un constructor excel·lent i únic en l'afinació dels seus instruments.

Llavors, la figura més important de la família Hotteterre va ser la de Jacques-Martin Hotteterre, que va tenir una carrera brillant com a instrumentista, professor i compositor. Va escriure mètodes i obres per a instruments com la flauta, els oboes, les cordes, etc. però es va confirmar l'encant que sentia per la musette amb la publicació de La guerre, pièce de musette al 1722 i amb l'obra més aclamada anomenada Méthode pour la musette al 1737.[6]

Referències[modifica]

  1. Mugartegi, Aritz. «INSTRUMUNDO Instrumentos Musicales: Musette», 03-11-2012. [Consulta: 13 febrer 2018].
  2. Ford, Terence «LIST OF MUSICAL INSTRUMENTS». RIdIM/RCMI Newsletter, 11, 2, 1986, pàg. 4–15.
  3. 3,0 3,1 «Musette (i) | Grove Music» (en en). DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000019398. [Consulta: 13 febrer 2018].
  4. Remnant, Mary. Historia de los instrumentos musicales (en es). American Bar Association, 2002. ISBN 9788495601520. 
  5. Sachs, Curt. The History of Musical Instruments (en en). Courier Corporation, 2012-09-19. ISBN 9780486171517. 
  6. «Hotteterre family | Grove Music» (en en). DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000013401. [Consulta: 13 febrer 2018].