Petrodòlar
El petrodòlar és un dòlar EUA obtingut a través de la venda de petroli per part d'un país exportador a un altre.
Context
[modifica]Des del 1945 la força del dòlar ha residit en ser la divisa internacional per a les transaccions petrolieres globals. Llavors, Estats Units d'Amèrica ha anat imprimint centenars de bilions d'aquests "petrodòlars" que usaven les nacions per comprar petroli i energia a països productors (com els que formen l'OPEP). Aquests estats venien el producte a altres nacions a canvi de dòlars, que eren reciclats cap als Estats Units a través de productes econòmics com bons, obligacions i deute en general.
El fenomen va guanyar rellevància durant la crisi del petroli de 1973, quan els preus del cru van augmentar dràsticament. Els països exportadors de petroli (principalment membres de l'OPEP) van acumular grans quantitats de dòlars, superant amb escreix la seva capacitat interna d'inversió.
Per evitar una contracció de l'economia global, aquests fons es van "reciclar" principalment a través de:
- Inversions en mercats financers occidentals (com a Estats Units i Europa).
- Dipòsits bancaris en bancs comercials internacionals.
- Préstecs a països en vies de desenvolupament.[1]
Terme petrodòlar
[modifica]Com a conseqüència d'aquest fenomen, Ibrahim Oweiss, professor d'economia de la universitat de Georgetown l'any 1973 va encunyar el terme "petrodòlar".
Aquests "petrodòlars" han actuat favorablement a l'economia dels països de l'OPEP, deixant-los en una posició d'avantatge. Fruit d'aquesta, alguns països han creat els fons sobirans, que han permès paradoxalment ajudar a empreses amb dificultats davant d'una situació econòmica complicada.
La recent pujada del preu del barril de Brent que ha experimentat durant el primer semestre del 2008, arribant a preus de fins a 146 dòlars ha donat més petrodòlars a aquests països exportadors de cru.
També s'utilitza el concepte reciclatge de petrodòlars, com a retorn internacional, a través de préstecs o inversions, dels guanys d'un país provinent de l'exportació de petroli cap a les nacions de les quals provenen aquests diners.[2]
Mecanisme de flux
[modifica]El procés funciona de la següent manera:
- Els països consumidors compren petroli pagant en dòlars (petrodòlars).
- Els països productors reben aquests dòlars, generant un superàvit comercial.
- Els productors inverteixen aquests excedents en actius estrangers (com bons del Tresor dels EUA) o els dipositen en bancs internacionals.
- Aquests bancs, al seu torn, presten els diners a altres nacions per finançar el seu consum o infraestructures.[3]
Conseqüències econòmiques
[modifica]Aquest sistema ha tingut un paper crucial en la història financera moderna:
- Crisi del deute llatinoamericà: Durant la dècada de 1970, molts petrodòlars es van prestar a països de l'Amèrica Llatina. Quan els tipus d'interès van pujar a principis dels 80, aquests països no van poder retornar els préstecs, desencadenant una crisi de deute regional.[4]
- Estabilitat del dòlar: L'ús del dòlar com a moneda única per al comerç de petroli ha reforçat el seu estatus com a moneda de reserva mundial.
Situació actual
[modifica]Tot i que el reciclatge de petrodòlars continua sent important, el panorama ha canviat amb l'aparició de noves potències econòmiques com Xina i el creixement de les energies renovables, que podrien reduir la dependència global del petroli i, per tant, del flux de petrodòlars.[5]
Debat sobre el desafiament al petrodòlar i intervencions militars
[modifica]Diversos analistes polítics i econòmics han argumentat que un dels pilars de l'hegemònia dels Estats Units és el manteniment del dòlar com a moneda exclusiva per al comerç de petroli. Segons aquesta teoria, qualsevol intent significatiu de canviar el sistema de pagament podria ser vist com una amenaça a l'estabilitat financera dels EUA:[6]
- Iraq: L'any 2000, Saddam Hussein va anunciar que l'Iraq començaria a vendre el seu petroli en euros en lloc de dòlars a través del programa "Petroli per Aliments" de l'ONU. Després de la Invasió de l'Iraq de 2003, una de les primeres mesures de l'Autoritat Provisional de la Coalició va ser retornar les vendes de petroli al dòlar nord-americà.[7]
- Líbia: Abans de la Intervenció militar a Líbia de 2011, Moammar al-Gaddafi havia proposat la creació d'una moneda panafricana basada en l'or (el Dinar d'or) per al comerç de recursos naturals. Correus electrònics desclassificats de l'antiga secretària d'estat dels EUA, Hillary Clinton, mencionaven les reserves d'or de Gaddafi com un factor de preocupació per la influència francesa i el manteniment del Franc CFA.[8]
- Iran: L'establiment d'una borsa de petroli iraniana que acceptés múltiples divises ha estat un punt de tensió constant i ha anat acompanyat de sancions econòmiques severes per part dels Estats Units,[6] que s'associen amb la Guerra d'Iran.
Crítiques a la teoria
[modifica]Molts economistes i historiadors convencionals argumenten que les causes de les invasions són multicausals (geopolítica regional, armes de destrucció massiva o canvis de règim per motius ideològics) i que l'impacte d'un canvi de moneda en el preu del petroli és marginal en comparació amb el cost d'una guerra.[9]
Vegeu també
[modifica]- La benedicció dels petrodòlars (català)
Referències
[modifica]- ↑ Reinert, Sybille. The Petro-Dollar Flow. Federal Reserve Bank of San Francisco, 1981.
- ↑ «Petrodollar Recycling Definition» (en anglès). Investopedia. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ El-Gamal, Mahmoud A. Oil, Dollars, Debt, and Crises: The Global Curse of Black Gold. Cambridge University Press, 2010.
- ↑ «The Great Recycling: Oil Profits and the Debt Crisis». Fons Monetari Internacional.
- ↑ «The End of the Petrodollar?». Council on Foreign Relations.
- 1 2 Clark, William R. Petrodollar Warfare: Oil, Iraq and the Future of the Dollar. New Society Publishers, 2005.
- ↑ «Iraq Net Oil Pricing Switch To Euro» (en anglès), 01-11-2000.
- ↑ Hoff, Brad. «Hillary Clinton emails: Libya, gold and weapons», 2016.
- ↑ Colgan, Jeffrey. The Myth of the Petrodollar Warfare. International Organization, 2013.